Mirant envant

Ella aparentava lletja,
el noiet del tot formós,
como una fruita que aspreja
son pare els mirava als dos.

En no ser-ne sabedors
no es tenien pas enveja;
jugaven sense parar,
gaudien amb benestar
la fraternal germanor,
feliços més que els millors.

Per una casualitat
es va quedar descuidat
l'espill sobre el tocador.
No s'hi havien mirat mai
i es sorprengueren d'esglai.
El noi va quedar parat,
al veure-s'hi tant bufó
i l'altra amb cara de nyap
tant aviat arrancà el plor.

Ell era tot vanitat
en veure sa qualitat.
Quan son pare és arribat
del plor en demana raó.

—Perquè plores filla meva?

—Ha estat ell que m'ha pegat!

Els prengué als dos al braçat
Per dir-los gran veritat :

—Si ja no pots ser feliç
per causa del desencís,
no hi ajuntis gelosia.
Des d'avui i cada dia
del mirall no tinguis por,
que el que en ell es reflecteix
no ha de fer fred ni calor.
De la virtut requereix
el que l'ànima abelleix.

I a tu, et dic el mateix.

------------------------------
Anton Marco ©2012
-----------------------------------------------------------

Liber III - VIII. Soror ad Fratrem

Praecepto monitus saepe te considera.
Habebat quidam filiam turpissimam,
idemque insignem pulchra facie filium.
Hi speculum, in cathedra matris ut positum fuit,
pueriliter ludentes forte inspexerunt.
Hic se formosum iactat; illa irascitur
nec gloriantis sustinet fratris iocos,
accipiens ‹ quid enim? ‹ cuncta in contumeliam.
Ergo ad patrem decurrit laesura inuicem,
magnaque inuidia criminatur filium,
uir natus quod rem feminarum tetigerit.
Amplexus ille utrumque et carpens oscula
dulcemque in ambos caritatem partiens,
"Cotidie" inquit "speculo uos uti uolo,
tu formam ne corrumpas nequitiae malis,
tu faciem ut istam moribus uincas bonis."