Bescanvi

Fortuïtament va i arriba
un mal cop a nostra sort,
així com la llum del dia
segueix a la fosca nit. I encara una llarga vida no pot acabar que en mort
posant fi qualque neguit.
Una guineu per ventura -tenia el fat contradit- rellisca de tafanari, cau de ple a l'angostura d'un pou mal dissimulat i allí es va quedar ensombrida.
De la Fortuna emissari hi arriba, un dia passat, un bon boc estrafolari. De banyes caragolades, de seny i d’esment mancat.
Com que estava  assedegat, a la rabosa pregunta si l'aigua estaria fresca.
A la primera barrunta, la guilla que me l'empesca.
—Si baixes ho pots provar, jo no me'n puc assaciar.
Al fons el boc que fa cap. La guineu puja a ses banyes d'un brinc i poques entranyes surt d'aquell entravessat. I amb el destí bescanviat ja no li cal mirar als astres. Pel boc son ara els desastres.
Per això diem nosaltres:
  «Qui guaita per un forat,  no hi veu més que son mal fat».
------------------------------ Anton Marco ©2012 -----------------------------------------------------------

Liber IV. IX. Vulpis et Caper 

Homo in periclum simul ac uenit callidus,
reperire effugium quaerit alterius malo.
Cum decidisset uulpes in puteum inscia
et altiore clauderetur margine,
deuenit hircus sitiens in eundem locum.
Simul rogauit, esset an dulcis liquor
et copiosus, illa fraudem moliens:
"Descende, amice; tanta bonitas est aquae,
uoluptas ut satiari non possit mea." 
Immisit se barbatus. Tum uulpecula
euasit puteo, nixa celsis cornibus,
hircumque clauso liquit haerentem uado.