dimarts, 27 de març de 2012

Qüestió muda

A l’esclau se li demana
durant tota la setmana
que treballi com a tal.

I si un curt temps de repòs
fa i no demana com cal,
no faltarà l’animal
que frueix sent enutjós
i en vulgui fer un agonal.

Isop es va enjuguescar
a la plaça de la vila.
Un cruixidell que vigila
va, i li ho recrimina.

Silenciós s’hi va girar:
Pren un arc destensat
i al terra deix descansat.

Au, diga’m, espavilat,
si en saps el significat.

L’altre s’hi trenca el cap.
I al no treure’n l’entrellat,
no va donar contracop.

I torna a passar a l’atac:

Ai que n’ets de borinot!
Un arc aviat trencaràs
si aguantes sempre tensat.
Sempre d’ell te’n serviràs
si el mantens ben esbarjat.

En veure que era Isop
el que la lliçó a donat
va quedar de color groc
i de la boca callat.


Liber III. XIV. De Lusu et Seueritate 


Puerorum in turba quidam ludentem Atticus
Aesopum nucibus cum uidisset, restitit,
et quasi delirum risit. Quod sensit simul
derisor potius quam deridendus senex,
arcum retensum posuit in media uia:
"Heus" inquit "sapiens, expedi quid fecerim." 
Concurrit populus. Ille se torquet diu,
nec quaestiones positae causam intellegit.
Nouissime succumbit. Tum uictor sophus:
"Cito rumpes arcum, semper se tensum habueris;
at si laxaris, cum uoles erit utilis." 
Sic lusus animo debent aliquando dari,
ad cogitandum melior ut redeat tibi.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada