divendres, 2 de març del 2012

Infaust infortuni

Els Galli sacerdotals
eternament acompanyen,
dansant alhora que canten,
a la Cíbele immortal.

Rere el carro lleonat,
amb un hàlit fantasmal,
tot un seguici altercat
d'una renglera d'eunucs
porten a un Ase carregat
del fato cerimonial.

El malfardat animal,
ara caic ara no puc,
de garrotades cansat,
no hi veu la punta al final.

Sonen flabiols i tambals
en dança de Coribants
per a allunyar els malastrucs,
i qui en queda malfadat
no pot ser altre que el ruc.

Un dia en un tauroboli,
no tenint cérvol ni bou
pel ritual de degollar,
es muntà tant gran renou
que s'acabà en desori.
Finalment van rematar
al ruc, que s'hi va prestar
cansat ja de bastonades.

Quan l'Ase ja era a l'Hades,
l'enuig d'Attis va causar
qui eternament condemnà
a seguir reben trompades.

Així que el van espellar.
De la pell feren membranes
per a servir de timbales
on s'hi pot fort redoblar.

No es pot néixer miserable
i portar una vida amable,
i qui ho fa en un estable
bon destí no ha d'esperar.


------------------------------
Anton Marco ©2012
-----------------------------------------------------------

LIBER IV. I. Asinus et Galli

Qui natus est infelix, non vitam modo
tristem decurrit, verum post obitum quoque
persequitur illum dura fati miseria.
Galli Cybebes circum in questus ducere
asinum solebant, baiulantem sarcinas.
Is cum labore et plagis esset mortuus,
detracta pelle sibi fecerunt tympana.
Rogati mox a quodam, delicio suo
quidnam fecissent, hoc locuti sunt modo:
"Putabat se post mortem securum fore:
ecce aliae plagae congeruntur mortuo!"

--------------------------

De negociatore et asino suo

Quidam Negociator, festinans cum Asino suo onusto nundinas ingredi, graviter eum cedebat. Asinus autem, plagis et itinere fractus, optabat ut cicius moreretur (sic), sperans labores suos morte posse terminari; sed mortuo eo de pelle sua facta sunt cribella et tympana, que assiduis tunsionibus et usibus agebantur. Et sic Asinus, qui per mortem speraverat esse securus, etiam post mortem cedebatur ut prius.
Moralitas. Sunt qui mortem vocant, ut labor eorum finem habeat. Sic enim fieri putant. Sed mors non est laborum meta, si vita fuerit asinina.

Font: Romulus Anglicus

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada