Un vaixell a la deriva
batut per vents d'huracà
semblava a punt del naufragi.
La gent es van amagar;
i ataüllant a prop la mort,
resaven tots ja el rosari
De sobte l'aire es calmà.
La nau encarada a port,
els bons vents van remuntar.
Victòria tots hi cantaven
i amb excessíssima joia
a embriagar-se es lliuraven.
Salvat de la paranoia,
romania el pilot savi.
Serè i gens manc de virtut
d’aquesta manera els parlà :
- N'esteu fent un gra massa
tota la marineria,
abans per la covardia
ara, per la catxassa.
Si el torbament us traspassa
preneu la bona actitud.
Que no hi ha pas altra gracia,
quan se’ns torba l’ esperança,
que retrobar l'audàcia
per a afrontar amb fortitud
la sort adversa i desgracia.
Quan ja les coses van bé
continueu amb temperança,
que l’excés de gosadia
de res val o gairebé.
Timoner de sort no es fia
quan es presenta el perill.
A la mar com a la vida
no basta sol tremp senzill.
------------------------------
Anton Marco ©2012-----------------------------------------------------------
Liber IV. XVIII. De Fortunis Hominum
Cum de fortunis quidam quereretur suis,Aesopus finxit consolandi hoc gratia.
"Vexata saeuis nauis tempestatibus
inter uectorum lacrimas et mortis metum,
faciem ad serenam ut subito mutatur dies,
ferri secundis tuta coepit flatibus
nimiaque nautas hilaritate extollere.
Factus periclo sic gubernator sophus:
"Parce gaudere oportet et sensim queri,
totam quia uitam miscet dolor et gaudium."
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada