dissabte, 24 de març del 2012

Escoat frustat


La mona del cul pelat
es queixava a la natura
del com li havia deixat,
sense pel i sense cua,
el posterme despullat.

A la guineu que n'hi sobra
li ho demana carinyosa
si n'hi pot donar un menat
tinguent-la, doncs, tant formosa.

Bé que li ho té demanat
i havent-la tant abundosa,
ja podria la rabosa
tenir bona voluntat.

Sent la guilla vanitosa,
considera com l'avar
que posseir una fortuna
no és pas virtut  importuna.

Prou bé quedarà explicat
que qui està fort afectat
de guardar el què li és dat,
ni en cas de necessitat
deixarà escapar cap cosa,
bé i malgrat li'n faci nosa.


---------------------------------------------


La mona del cula pelat 
es queixava a la naturade com s'havia quedat

sense pel i sense cua
i el posterme despullat.

A la guineu que n'hi sobra
li ho demana carinyosa
si n'hi pot donar un menat
ja que la té tant formosa.

Bé que li ho té demanat
i haven-la tant abundosa,
ja podria la rabosa. 
tenir bona voluntat.

Però qui és afectat
de guardar el què li és dat,
ni en cas de necessitat
i malgrat li'n faci nosa,
deixarà escapar cap cosa.


Appendix I. Simius et uulpes

Auarum etiam quod sibi superest non libenter dare

Vulpem rogabat partem caudae simius,
contegere honeste posset ut nudas nates;
cui sic maligna: "Longior fiat licet,
tamen illam citius per lutum et spinas traham,
partem tibi quam quamuis paruam impartiar."



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada