Noble propòsit

Poc ni res li feia disgust,
que al punt més alt arribat,
de força i brutalitat,
de lasciva incontinència
tampoc mai quedava curt.
Reverit com un august,
s’excedia de potència.
Vacil·lant entre el bé just
i la més cruel realitat:
sens límit ni procedència
s’empassa, si li és de gust,
tant si és fluix com si és robust,
no important la diferència.
Rumiant cercar el remei
a tanta concupiscència,
un bon dia es llevà el Rei
amb problemes de consciència.
El monarca, sumptuós,
aspirant més gran prestigi
i esdevenir més famós,
voldria, a més de manar,
que tot el món se l’estimi,
d’esplèndid i generós.
I s’hi posa a treballar,
no vol continuar en declivi...
per seguir fent l’ostentós.
Així repassa amb prestesa
i a l’antull de son caprici
els càrrecs i dignitats
entre els títols de noblesa
i els oficis elevats
de llinatge i casalici:
Al Lleó, de bon principi,
el ser Rector no interessa,
fer d’Abat és mal pagat...
...

Liber IV. XIV. De Leone Regnante 

Tacere [ubi] tormentum, [par] poenast loqui.

Cum se ferarum regem fecisset leo,

et aequitatis uellet famam consequi,

a pristina deflexit consuetudine,

atque inter illas tenui contentus cibo

sancta incorrupta iura reddebat fide.

Postquam labare coepit paenitentia,

(et mutare non posset naturam, coepit aliquos ducere in secretum et fallacia quaerere si ei osputeret. Illos qui dicebant "putet," et qui dicebant "non putet," omnes tamen laniabat, ita utsaturaretur sanguine. Cum multis hoc fecisset, postea simium interrogabat si putorem haberet inore. Ille quasi cinnamomum dixit fragrare et quasi deorum altaria. Leo erubuit laudatorem, sed, utdeciperet, mutauit fidem et quaesiuit fraudem, atque languere se simulabat. Continuo ueneruntmedici; qui, ut uenas serunt ei sumere cibum aliquem qui leuis esset et tolleret fastidium prodigestione, ut regibus omnia licent. "Ignota est" inquit "mihi caro simii; uellem illam probare." Vtest locutus, statim necatur beniloquus simius, ut eius carnem cito escam sumeret.

[Vna enim est poena loquentis et no loquentis].