que l'esforç estalvia l'eina.
Fingir que fas, quan no ho fas.
Fer veure i fer, n'és el cas,
i el temps passa per detràs.
Fer veure que estàs empressat,
de comandes carregat,
com un sarment capficat,
quan sol t'has embolicat,
o amb enredos enredat,
puguen estar assossegat.
Aparentar arribar aviat;
dissimular si es fa tard,
per a ser-ne disculpat.
Fer veure que has treballat
mentre el temps ja t’ha passat;
si el tall és mal acabat
a tu sol t’has enganyat.
De no fer, quedar anguniat,
i del no res, estressat.
Però qui no està obligat
a cometre el gran pecat
de simular voluntat
fingint que ja s’ha deixat
el jornal justificat.
---------------------------------
Liber II. V. Tib. Caesar ad Atriensem
Est ardalionum quaedam Romae natio,trepide concursans, occupata in otio,
gratis anhelans, multa agendo nil agens,
sibi molesta et aliis odiosissima.
hanc emendare, si tamen possum, volo
vera fabella; pretium est operae attendere.
Caesar Tiberius cum petens Neapolim
in Misenensem villam venisset suam,
quae, monte summo posita Luculli manu,
prospectat Siculum et respicit Tuscum mare,
ex alte cinctis unus atriensibus,
cui tunica ab umeris linteo Pelusio
erat destricta, cirris dependentibus,
perambulante laeta domino viridia,
alveolo coepit ligneo conspargere
humum aestuantem, iactans come officiolum:
sed deridetur. inde notis flexibus
praecurrit alium in xystum, sedans pulverem.
agnoscit hominem Caesar, remque intellegit:
'Heus!' inquit dominus. ille enimvero adsilit,
donationis alacer certae gaudio.
tum sic iocata est tanta maiestas ducis:
'Non multum egisti et opera nequiquam perit;
multo maioris alapae mecum veneunt'.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada