diumenge, 4 de març de 2012

Xafarderia



Cap valor té descobrir
les intimes giragonses
dels secrets del teu veí;
que el que es pugui dir o sentir,
tan si són agres com dolces
sense donar masses voltes
trobaràs no lluny de si.
Els daixonses i dallonses
que diu la gent xafardera
andròmines són de jotes
com la jota dallonera:
«Amb fosca me’n vaig, amb fosca,
amb fosca me’n torn venir,
perquè així no trob cap mosca
que m’enfadi pes camí».
Així que entram o sortim
d’allà on anam o venim,
sempre haurà qui ho vol malveure.
Les alforges que tenim
els dallonses ens fan creure,
la deshonra que hi pot heure
del confús i l’indistint;
sobretot si és d’un bordell
on s’hi empara el baix instint;
i a tots poc ens costa entendre
la que diu i canta aquell:
«A baix d’un dallò molt vell
hi vaig sembrar una dallò tendre
i vós, madó dallonera,...
...
------------------------------
Xeremier ©2012
-----------------------------------------------------------


Liber IV. X. De Vitiis Hominum 


Peras imposuit Iuppiter nobis duas:
propriis repletam uitiis post tergum dedit,
alienis ante pectus suspendit grauem.
Hac re uidere nostra mala non possumus;
alii simul delinquunt, censores sumus.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada