va perdre el rumb i l’oremus
i entre els objectes ingenus
de l'obrador d'un ferrer
va fer cap per un casual.
Un cop que allí va ser,
com que tot li era igual,
al semblar a cua de rata,
amb la Llima la va emprendre.
D'acer endurit al tremp,
quan la serp la mossegava,
la Llima, que viu de prendre,
tranquil·la, encara riu ara:
—Quedaràs esdentegada
sinó ho acabes d’entendre,
que a mi no m’emporta el vent,
el que em sobren son les dents.
Jo només tinc por del temps
i de les forjes ardents.
Liber IV. VIII. Serpens ad Fabrum Ferrarium.
Mordaciorem qui improbo dente adpetit,
hoc argumento se describi sentiat.
In officinam fabri uenit uipera.
Haec, cum temptaret si qua res esset cibi,
limam momordit. Illa contra contumax,
"Quid me," inquit, "stulta, dente captas laedere,
omne adsueui ferrum quae conrodere?"
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada