de llençar una pedra a un esclau.
—Vaja, home! Ja veig que et plau.
L'altre que es posa la ma a la butxaca
i li dona una moneda de plata.
—Te, home, no en tinc pas d'altra,
et toca de part i paga.
Tira-li ara a en aquest que s'atansa,
que és home de més honor
i, amb una mica de sort,
te'n donarà una d'or.
L'insolent, mancat de pudor,
amb petulància li llença.
Sent ric, poderós i potent,
no respon com ho fa un servent.
El pren i a la plaça el penja.
Vet-ho aquí el tractament.
------------------------------
Anton Marco ©2012
-----------------------------------------------------------
Liber III. V. AESOPUS ET PETULANS
Successus ad perniciem multos deuocat.Aesopo quidam petulans lapidem impegerat.
"Tanto" inquit "melior!" Assem deinde illi dedit
sic prosecutus: "Plus non habeo mehercule,
sed unde accipere possis monstrabo tibi.
Venit ecce diues et potens; huic similiter
impinge lapidem, et dignum accipies praemium."
Persuasus ille fecit quod monitus fuit,
sed spes fefellit impudentem audaciam;
comprensus namque poenas persoluit cruce.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada