diumenge, 26 de febrer del 2012

Del no caldre i poc menester


Si el mal se'n riu de l'ungüent,
el destí del bon auguri.

Un calb es trobà una pinta,
i un sense pel que passava
-i al que tampoc feia falta-
va i diu que no se'n s'apuri,
que no fa falta plegar-la.

L'altre recull  l'invectiva
i respon tranquil·lament.

No tenint el que es pentina,
sembla que més ens valdria
un barret de copa alta
i una gorra ben folrada
per a estar tots dos gaudents.

Quan un troba del que manca
la fortuna el fa content.
Si la sort pervé girada,
en lloc d'agafar enrabiada
s'ha de prendre estoicament,
que no hi ha pas cap bon vent
que porti bona ventada.
------------------------------
Anton Marco ©2012
-----------------------------------------------------------

Liber V. VI. Duo Calui
Invenit calvus forte in trivio pectinem.
Accessit alter aeque defectus pilis.
«Heia!» inquit «in commune quodcumque est lucri!»
Ostendit ille praedam et adiecit simul:
5 «Superum voluntas favit; sed fato invido
Carbonem, ut aiunt, pro thesauro invenimus».

Quem spes delusit, huic querela convenit.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada