Isop endevinador

Tot li anava prou de bé,
de tants ramats n'era l'amo,
més hauria pogut ser
si no li arriba un estrago.

Va i li neixen un bon dia
els cabrits amb cara humana.
D'on vindrà l'ensarronada
tot el dia meditava.

Als auguris recorria
sense esbrinar endevinalla
ni cap raó ben fundada.

Més diners vol el bruixot
si en vol conèixer la causa,
la bruixa li cobra el dot.

Com que el procés no parava,
en això parlà Isop :

—Tens els pastors avorrits
allunyats a la muntanya,
i així neixen els cabrits.
Sinó vols més esmarrits
dóna'ls-hi una companya.

------------------------------
Anton Marco ©2012
-----------------------------------------------------------

Liber III - III. Aesopus et Rusticus 

Vsu peritus hariolo ueracior
uulgo perhibetur; causa sed non dicitur,
notescet quae nunc primum fabella mea.
Habenti cuidam pecora perpererunt oues
agnos humano capite. Monstro territus
ad consulendos currit maerens hariolos.
Hic pertinere ad domini respondet caput,
et auertendum uictima periculum.
Ille autem adfirmat coniugem esse adulteram
et insitiuos significari liberos,
sed expiari posse maiore hostia.
Quid multa? Variis dissident sententiis,
hominisque curam cura maiore adgrauant.
Aesopus ibi stans, naris emunctae senex,
natura numquam uerba cui potuit dare,
"Si procurare uis ostentum, rustice,
uxores" inquit "da tuis pastoribus."