diumenge, 26 de febrer de 2012

Entre poc i massa


Per mil revolts enutjosa,
la mosca mortificava
a una formiga cansada.
La diligent pressurosa,
havent quedat marejada,
així mateix li parlava:

—Mai pares de ser insidiosa,
que en treus de ser fastigosa?

I la mosca superbiosa
al parell li contestava:

—Faig sempre el que em dona gana,
vaig a on vull, res m'apara;
puc volar pels gratacels;
jo no m'estic de caramels,
dels cadàvers menjo els fels
i de l'altar més excels
em passejo per l'ara.
No hi ha cap rei ni monarca
que no m'hi posi a la cara
i de la boca més casta,
quan jo vull, en prenc besada.

—Vaja, doncs, quina abundància!
Sense pudor presumeixes
del que hauries d'amagar.
Et diré el mal que pateixes
per rebatre el teu orgull:
Tu amb mi no et pots comparar,
que sempre t'has d'escapar,
si no vols que et donin caça;
el menjar no saps guardar
i jo en tinc tant com  en vull;
pel terra has d'arreplegar
allò que la gent no vol
mentre jo, del bo, en tinc massa.
Em sembla que et falta un bull,
que el teu discurs és molt frívol.
Per no tenir, ni tens ni casa,
i a l'hivern veurem que passa.
------------------------------
Anton Marco ©2012
-----------------------------------------------------------

Liber IV. XXV. Formica et Musca 
Formica et musca contendebant acriter,
quae pluris esset. Musca sic coepit prior:
"Conferre nostris tu potes te laudibus?
Moror inter aras, templa perlustro deum;
ubi immolatur, exta praegusto omnia;
in capite regis sedeo cum uisum est mihi,
et matronarum casta delibo oscula;
laboro nihil atque optimis rebus fruor.
Quid horum simile tibi contingit, rustica?" 
"Est gloriosus sane conuictus deum,
sed illi qui inuitatur, non qui inuisus est.
Aras frequentas? Nempe abigeris quom uenis.
Reges commemoras et matronarum oscula?
Super etiam iactas tegere quod debet pudor.
Nihil laboras? Ideo, cum opus est, nihil habes.
Ego grana in hiemem cum studiose congero,
te circa murum pasci uideo stercore;
mori contractam cum te cogunt frigora,
me copiosa recipit incolumem domus.
aestate me lacessis; cum bruma est siles.
Satis profecto rettudi superbiam." 
Fabella talis hominum discernit notas,
eorum qui se falsis ornant laudibus,
et quorum uirtus exhibet solidum decus.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada