dijous, 23 de febrer de 2012

Al pas i ni cas

Un carro descarregat
menava la mula, al pas;
un moscot desenfeinat,
revolotejant-li el nas,
va i diu a la primera:


—Perquè no agafes el trot
i vas tant poc a poc,
no et podries dar més pressa?


—I a tu de què t'interessa,
saps que qui corre entropessa?
-respongué sense peresa-
Voldries anar a un altre lloc
a exercir l'amoïnar?


—Fes via o et picaré al cap.
-encareix, tornant-la a insidiar-.

—Tons mots no em faran trotar,
ni que et facis la baluerna,
que jo ja sé qui governa,
i de fer córrer prou sap.
Amb qui comanda el carruatge,
ja et puc dir que ens entenem
i ell ja sap cap a on anem.
Quan les regnes deixa fluixes
i no em fueteja les cuixes
a mi no em calen excuses
per a canviar el moviment,
sigui quin sigui el bagatge,
i ni en cas de mal oratge,

tingues en l'enteniment,
no m’ha de faltar el farratge.
Fuig, no ens fa falta cap patge!


------------------------------
Anton Marco ©2012
-----------------------------------------------------------


Liber III. VI. MUSCA ET MULA
Musca in temone sedit et mulam increpans : 
« Quam tarda es ! inquit, et non vis citius progredi ? 
Vide ne dolone collum conpungam tibi. » 
Respondit illa : « Verbis non moveor tuis ; 
sed istum timeo sella qui prima sedens 
jugum flagello temperat lento meum 
et os frenis continet spumantibus. 
Quapropter aufer frivolam insolentiam ; 
nam ubi strigandum et ubi currendum est scio. »



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada