El vell pastor i l'ase

La ciutat enterbolida
per un conflicte arribat,
en nom de la llibertat
el que manava mudava.

Fugint lluny de l’esbandida,
amb l’ànima atribolada,
un Pastor sense ramat
sa por li confiava a un Ase
que pasturava en el prat
i la cua abalançava
feliçment assossegat.

—S’ha acabat el patir poc,
prepara’t! Ja ho veuràs, ara
que se’ns ha aflamat el foc!

I així l’Ase contestava
no gaire ni gens aïrat:
...............
------------------------------
XdF ©2011
------------------------------------------------------------

Liber I - XV. Asinus ad Senem Pastorem In principatu commutando civium
nil praeter domini nomen mutant pauperes.
Id esse verum, parva haec fabella indicat.
Asellum in prato timidus pascebat senex.
Is hostium clamore subito territus
suadebat asino fugere, ne possent capi.
At ille lentus 'Quaeso, num binas mihi
clitellas impositurum victorem putas?'
Senex negavit. 'Ergo, quid refert mea
cui serviam, clitellas dum portem unicas?'