dimecres, 25 de gener de 2012

Pacte contra Natura

Estols de Coloms al vent
fabriquen grans giravolts,
hi aletegen audaçment
reprenent els seus envols.
Sens torbament van i venen,
sols a l’aire se sostenen
sense més preocupació,
sempre i quan hi siguin sols.
No piula el Colom quan vola
sinó quan del tot reposa,
que han de fer sempre atenció,
quan no a l’Àguila horrorosa,
als Milans, que me’ls esperen,
als Falcons que’ls esparveren
sinó al Gavilà traïdor.
Havent-s’ho pensat millor,
el Milà, de tant volar,
de rodar i fer el ballarí
per a aconseguir el menjar
amb les eines de bel·luí,
un dia se’n va cansar
i un pacte va proposar
a l’encontre del destí.
Als Coloms va convenir
que aleshores i endavant
podrien d’ell refiar.
Cap atac faria més
quan anessin planejant.
No els tornaria a ferir
i així fugir no els calgués.
Que no els calia patir,
ja podien reposar.

—Mai del tot has volgut dir?
—un Colom va dir sorprès—
Què en faràs, doncs, de les arpes
quan te’n revinguin les ganes?...
..................

 ------------------------------
XdF ©2011
-----------------------------------------------------------
LLIBRE SEGÓN
Faula .II. — Dels temerosos Coloms, del velocissim Milá y del crudelissim Falcó
Espantant-se los simples Coloms del velocissim Milá, prengueren per protector, per defendres de aquell, al ferocissim Falcó. Mas començant-los a devorar lo Falcó, fengint que ho feya per castigar los qui delinquíen, dix un antich Colom a tots los altres : « Mes fácils eren de comportar los oprobriosos danys del Milá, que los de un tal inich defensor que'ns destrueix y devora. »
Exhorta aquesta faula, que l'home déu obrar los seus actes ab prudencia, mirant lo succehiment de aquells; que millor es sofrir una poca de pena, que per rembre aquella caure en altra mes gravíssima.

Font: "Libre del savi he claríssim fabulador Ysop" (Barcelona, 1550)
--------------------------------




COLUMBAE ET MILVUS
Columbae cum semper fugerent, et celeritate pennarum mutassent necem, consilio raptor uertit fallaciam, et genus incertum decepit h[oc] m[odo] : Cur sollicitum non eligitis unum, qui uos defendat? Cur me non eligitis pacto foederis regem, ut uos ab omnibus praestem iniuriis? At illae credentes tradunt se Miluo. Qui regnum adeptus coepit uesci singulas et (ad) imperium saeuis unguibus exercere. Una ex reliquis : Sic merito agitur, qui (sic) nostrum spiritum tali credidimus inimico. Qui se committit tutandum homini, auxilium cum quaerit, exitium inuenit.

Font: Text d'Ademar de Chabannes
-----------------------------------------------------------------------




Milvus et Columbae
Qui se committit homini tutandum improbo,
auxilia dum requirit, exitium invenit.
Columbae saepe cum fugissent milvum,
et celeritate pinnae vitassent necem,
consilium raptor vertit ad fallaciam,
et genus inerme tali decepit dolo:
'Quare sollicitum potius aevum ducitis
quam regem me creatis icto foedere,
qui vos ab omni tutas praestem iniuria?'
Illae credentes tradunt sese milvo.
Qui regnum adeptus coepit vesci singulas,
et exercere imperium saevis unguibus.
Tunc de reliquis una 'Merito plectimur,
huic spiritum praedoni quae commisimus.

Font: "Les fabulistes latins depuis le siècle d'Auguste jusqu'à la fin du moyen age"
 ---------------------------------------------------------------------

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada