Bufet fred

Entren d’on surten burles i processons,
redimint la culpa i pena a genollons.
Elegant la Cigonya es passejava
per davant del palau de la Rabosa.
Des de l’atri l’amfitriona escodrinyava
no tenint en el seu cap cap altra cosa.
Una idea li ha vingut a la enginyosa,
amb delit li gesticula a la d’enfora:
—Vindries a sopar per la vigília,
que et farem una escudella deliciosa?
Emplaçada amb cortesia s’hi convida,
responent a qui ho demana gentilment,
distingida, refinada i decorosa:
—A la cita arribaré ben amatent.
Els mantells ja disposats a l’endemà
pel convit del previngut que s’hi escau
són de fil amb fins brodats ben fets a mà,
l’invitat no podrà dir que no li plau.
Quan arriba boca oberta queda l’au:
presentat a la punta de la taula,
distraient la Guineu la seva maula,
un plat únic flairejant l’està esperant.
A la plàtera emmarbrada hi vessa el brou,
que la Guilla en un no res va repassant.
La Cigonya per sa part sols pot picar
en el líquid, el més sòlid, clares d’ou.
L’amfitriona al seu costat va rellepant
els dos plats que l’acompleixen a ella sol.
Escurats, li queda temps de preguntar:
—Què tal, no t’ha agradat, o és que ja en tens prou?
La Cigonya, rematant les afusions,
en ridícul ella sola empren el vol...
.....................
......
-------------------------------

XdF ©2012 

-----------------------------------------------------------
LLIBRE SEGÓN
Faula .XIII.De la astuta Rabosa y de la Cegonya
-Si'l burlador será burlat, sufra de bon grat.-

Convidant un jorn la astuta Rabosa a la cavillosa Cegonya, li posa la vianda en un plat. Per hont, no podent menjar de aquella la burlada Cegonya, sen torna ab espantable fam a la súa posada. Seguí-s dins poch temps que, vent-se enganyada la Cegonya, convida la Rabosa. Y posant la vianda dins un estret veixell de vidre, en lo qual no pogués posar lo cap la Rabosa, comentaren a menjar ab alegría. Mes no podent posar lo cap la Rabosa dins aquell estret veixell, li dix la Cegonya aqüestes paraules : « Amiga, no t'enuges si rebs una burla per altra, que aquesta es consemblant vianda a la túa. »
Refereix aquesta faula, que lo qui vol oprobriar algú déu tollerar ab paciencia si aquell així
mateix lo burla y oprobría.

Font: "Libre del savi he claríssim fabulador Ysop" (Barcelona, 1550) 

 ----------------------------------------------------------

Vulpis et Ciconia

Vulpis ad coenam prior inuitauit Ciconiam, et posuit illi in scutella sorbitiunculam; et satiari non potuit. Esuriens et uerecunda abiit Ciconia. Post paucos dies rogat Ciconia Vulpem, ut ueniret ad coenam. Ciconia in lagena posuit cibos, et prior sumere coepit; deinde hortatur Vulpem. Vulpis sensit iniuriam. Et ait ei Ciconia : Dum bona dedisti, accipe : si dedignaris, ignosce.
Nullum deridere alium, et qui uerbis se deludent, ita uere fatigantur iniuria.

Font: Ademar de Chabannes

---