diumenge, 22 de gener de 2012

Revingut d'ofici


Adobant guarniments per a les besties
feia també de sabater;
i així semblant que tot ho sabia fer,
no reparava ni aquelles ni aquestes.
Deixava els peus en mal estat
i a rucs, ases i cavalls mal embastats.

Vituperat, de tots blasmat,
decidir canviar l'ofici i de ciutat.
Prengué amb ell pius i fiblons,
talladors...

.......................

------------------------------
XdF ©2011
-----------------------------------------------------------
V. — De la Granota metgesa y de la Rabosa

Presumir sens saber, es follia.

La Granota, nada en los abismes de les aygües, y criada estant en les aygües y llachs per tota sa vida, isqué al prat vert y florit ahont les besties y animáls estaven, dihent y fent-se gran metgesa, y natural en l'art de la medecina; oferintse a guarir qualsevol malalties, encara preservar y conservar la vida, mes que per lo millor metge lo qual se nomenava Peoni, qui's deya haver fets los Déus immortals ésser. Mas les simples besties, crehent les paraules folies, dáven-se a la jactancia y vana eloqüencia de la Granota. Lo qual, com vingués a les orelles de la Rabosa que es mes arterosa que les altres, dix-los : « Oh, qué gran follía es aquesta ! Jo estich maravellada de vosaltres. Com tan follament podéu pensar que aqueixa Granota puga curar alguna malaltía per poca que sía, puix ella mateixa es groga y hitrópiga? Y si ella fos tal metge com diu, ans haguera curat a sí mateixa, y son rugall de que está tota plena haguera llançat de sí mateixa, de manera que fos de creure; y com la llegesa súa sía molt apartada del saber, del que ella desija ésser lloada, y molt de semblants sien ses obres de ses paraules, no curéu de ses faules blanes, perqué la llaor de sí mateixa no par bé en la súa boca. » Les quals coses ohides, la Granota envergonyida y escarnida de son saber, del qual se lloava, partí-s de aquí.
Aquesta faula nos demostra que no es de creure llaugerament aquelles persones que's lloen y díen que saben moltes coses, ans es de guardar-se d'elles així com dels alquimistes, los quals comunament, ells anant famolenchs y sens facultat, volen enrequir als altres, y pera sí mateixos no saben guanyar de menjar; car no ho fan per altra cosa sino per evitar la ociositat, girant los carbons o'l foch y bufen dihent que han de fer coses de maravella.

Font: Faules d’Aviano, "Libre del savi he claríssim fabulador Ysop" (Barcelona, 1550)
---------------------------------------------

Ex Sutore Medicus

Malus cum sutor inopia deperditus
medicinam ignoto facere coepisset loco
et venditaret falso antidotum nomine,
verbosis adquisivit sibi famam strophis.
Hic cum iaceret morbo confectus gravi
rex urbis, eius experiendi gratia
scyphum poposcit: fusa dein simulans aqua
illius se miscere antidoto toxicum,
combibere iussit ipsum, posito praemio.
Timore mortis ille tum confessus est,
non artis ulla medicum se prudentia,
verum stupore vulgi, factum nobilem.
Rex advocata contione haec edidit:
'Quantae putatis esse vos dementiae,
qui capita vestra non dubitatis credere,
cui calceandos nemo commisit pedes?'
Hoc pertinere vere ad illos dixerim,
quorum stultitia quaestus impudentiae est.

Font: Léopold Hervieux

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada