dilluns, 16 de gener de 2012

Entopada

Anant pel bosc es trobaren
un Ase i un Porc Senglar
i a punt d’anar-se a creuar
amb la vista es saludaren.

El Ruc no en va tenir prou
i hi afegí: Com va, germà?
L’altre va i pren com denou
tal manera d’injuriar
i s’hi capgira amb renou.

------------------------------
XdF ©2011
------------------------------------------------------------
LLIBRE PRIMER - Faula .XI. De l'espantable Lleó y de l'insensat Ase

Un presumptus y insensat Ase, anant per un aspre camí, encontrà un espantable Lleó. Y inclinant-se a ell, lo saluda ab una oprobriosa rialla. Per hont, indignant-se lo ferocissim Lleó li dix en aquesta forma : « Sino que mire que ensutziaria les míes reals mans en inmunde y turpíssirna sanch, jo faría de tu crudelíssima venja.
Amonesta aquesta faula, que als insensats ignorants fàcilment los devém atorgar venia ; mas ja per so no'ns devém deixar de resestir a les impertinents inepcies dels qui, volent-se egualar ab los qui son mes dignes que ells, volen aprobriar aquells qui, en comparació d'ells, son divins homens.
La bona obra feta al mal home no aprofita.

Font: "Libre del savi he claríssim fabulador Ysop" (Barcelona, 1550)


Asinus Inridens Aprum
Plerumque stulti, risum dum captant levem,
gravi destringunt alios contumelia,
et sibi nocivum concitant periculum.
Asellus apro cum fuisset obvius,
'Salve' inquit 'frater'. Ille indignans repudiat
officium, et quaerit cur sic mentiri velit?
Asinus demisso pene 'Similem si negas
tibi me esse, certe simile est hoc rostro tuo'.
Aper, cum vellet facere generosum impetum,
repressit iram et 'Facilis vindicta est mihi:
sed inquinari nolo ignavo sanguine'.

Font: Ben Edwin Perry, Babrius and Phaedrus (Loeb Classical Library)
--------------------------------------------------------------------

ASINUS IRRIDENS APRUM

Asellus Apro cum fuisset obuius : Salue, inquit, frater. Indignatus Aper tacuit, atque indignum repudiauit officium cur sic mentiri uoluisset Asinus, dissimulansque agitauit caput. Qui extenso pede ostendit ungulam. Si me denegas similem tibi esse, Asinus inquit, hic rostro tuo similis. Non est? Aper uero, cum uellet se facere generosum impetu, recessit ab ira, et ait : Facilis est mihi uindicta de te, sed modo ignauo sanguine tuo me inquinari nolo; nam oportuisset iniuriosum uel laceratum te relinquere.
Monet insipientibus parci debere, stultos autem defendere, qui irrident melioribus.

Font: Léopold Hervieux, del manuscrit d'Adémar de Chabannes
------------------------------------------------------------------------

De apro et asino

Aper occurrit Asino in via, et illa angusta erat, et Aper festinabat. Sperabat igitur ille quod Asinus sibi cedere vellet et transeundi copiam dare. Sed statim cum ei appropiavit, levatis calcibus suis in Aprum, Asinus eum proterve salutavit, costas ipsius gravi ictu infestans. Aper itaque, anxius redditus, cursum suum refrenavit, et iratus sic ait : Scio plane quo munere dignus esses, si arma mea vellem in te coinquinare.
Moralitas. Sic elatus homo et arrogans facere solet : dato in manus suas inimico, dediganatur se vindicare in illo quem vilem reputat.

Font: Léopold Hervieux (Romulus Anglicus)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada