dimecres, 4 de gener del 2012

Va com va

Per les urpes agafada
en que l'àguila tenia
una llebre acoquinada
-per la rapaç usurpada-
la seva sort es planyia.

No molt lluny hi ha qui ho mirava.
El Passerell se'n burlava
i d’alt d'un arbre xiulava:
Inútil ser llibertada.

Tant de pressa que corria,
-seguia l'ocell dient-
que ni un llamp no l'atrapava.
I al temps que anava rient
un esparver es presentava
tant ràpid com vola el vent.

L'aixampa d'un moviment;
l'infortuni damunt d'ell,
ara plora el passerell.

------------------------------
Xeremier ©2011
------------------------------------------------------------


Liber I. IX. Passer ad Leporem Consiliator

Sibi non cavere et aliis consilium dare
stultum esse paucis ostendamus versibus.
Oppressum ab aquila, fletus edentem graves,
leporem obiurgabat passer 'Ubi pernicitas
nota' inquit 'illa est? Quid ita cessarunt pedes?'
Dum loquitur, ipsum accipiter necopinum rapit
questuque vano clamitantem interficit.
Lepus semianimus 'Mortis en solacium:
qui modo securus nostra inridebas mala,
simili querella fata deploras tua'.





Passer ad Leporem Consiliator

Sibi non cavere et aliis consilium dare
stultum esse paucis ostendamus versibus.
Oppressum ab aquila, fletus edentem graves,
leporem obiurgabat passer 'Ubi pernicitas
nota' inquit 'illa est? Quid ita cessarunt pedes?'
Dum loquitur, ipsum accipiter necopinum rapit
questuque vano clamitantem interficit.
Lepus semianimus 'Mortis en solacium:
qui modo securus nostra inridebas mala,
simili querella fata deploras tua'.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada