i esperava l’animal
en l’agònica estadia
tenir un bon passar final.
A penes podia moure la seva força ablanida.
Si la mort no és racional,
esperar el punt terminal
tant afligit no voldria.
Així que es llevava el dia
cap a l’entorn del feral
arriben a funeral
la rècua de bèsties que ell coneixia.
Se li enfilen en rodal:
faran bona companyia
o en despit de sa semblança
li serà un dia fatal?
Qui serà, doncs, el primer
que en sa glòria o deslloança
li vulgui donar el bon dia,
quin serà l’escadusser?
El Lleó està encara al llit,
feixuc i amb plena recança.
Prou dels ossos dolorit…
amb sa túnica s’abilla,
vol guardar la versemblança.
El Senglar, més atrevit,
no es demora en la tardança
i arrenca la lletania,
vigorosa i decidida,
tan bon punt com si atansa:
d’una gran queixalada
rep del porc la ferida.
I raja abaritonada
de la xiscla una tronada.
Tot ha sigut començar,
al Brúfol toca ara
els seus comptes ajustar...
.................
------------------------------
XdF ©2011
------------------------------------------------------------
Essent ja pervengut lo feroc Lleó en la edat decrépita y sens alguna forca, arriba allí hont ell habitava un Porch saivatge, lo qual per ésser estat delacerat de aquell en temps passat, feu en lo debilitat Lleó crudelíssima venja. Y dins poch temps, arribant un ferocissim Thoro, feu en lo Lleó lo que havía fet lo Porch; y finaíment sobrevenint un pusillanim Ase, li dona en lo front dues amaríssimes coces. Los quals oprobriosos danys essent pacientment rebuts del Lleó, dix aqüestes paraules: « Quan excellía en mi tota la mía pulcritut y incomparable forca tots me honraven y reveríen, puix ab aquella doní'ls molt salutífer adjutori, en tant que la mía gloriosa fama incutía terror en tota la universa térra; empero ara que les míes forces son ja debilitades, essent perduda la mía honor y gloria, aquells a qui jo afavoría me damnifiquen. »
Instrueix aquesta faula, que los qui son constituhits en alguna mundana dignitat deuen ésser humils y afables, recordant-se que poden caure de la sumitat de aquella. Y si no acquereixen amichs en lo temps de la prosperitat, serán perseguits y oprobriats de aquells a qui haurán vexat ab violencia.
Font: "Libre del savi he claríssim fabulador Ysop" (Barcelona, 1550)
----------------------------------
XXI. Leo senex, aper, taurus et asinusQuicumque amisit dignitatem pristinam,
ignavis etiam iocus est in casu gravi.
Defectus annis et desertus viribus
leo cum iaceret spiritum extremum trahens,
aper fulmineis spumans venit dentibus,
et vindicavit ictu veterem iniuriam.
infestis taurus mox confodit cornibus
hostile corpus. asinus, ut vidit ferum
inpune laedi, calcibus frontem extudit.
at ille exspirans «Fortis indigne tuli
mihi insultare: te. Naturae dedecus,
quod ferre certe cogor bis videor mori».
Font: Ben Edwin Perry, Babrius and Phaedrus (Loeb Classical Library)
-----------------------------------------------------------
Defectus annis et desolatus uiribus, Leo cum iaceret extremum spiritum trahens, super fulmineis venit ad eum Aper, et dentibus se uindicauit. Ictu ueteres iniurias infestans, Taurus mox hostile cornibus confodit corpus. Asinus, ut uidit ferum impune laedi, calcibus coepit. At ille, suspirans fortiter, indigne tulit. Mihi insultat, inquit, naturae dedecus. Cum esset uirtus mea, fuit honor, fuit timor, ut omnes uiso me fugerent, et opinio ipsa terreret. Plures quos, beniuolus non laesi, quibus et auxiliator fui, ipsi malignantur mihi, et quia sum sine uiribus, nullus est timor pristinus.
Mansuetos esse in dignitate.
Font: Léopold Hervieux, del manuscrit d' Adémar de Chabannes
-----------------------------------------------------------
Taurus dormientem leonem repererat eumque percussum cornibus interfecerat.
Interim accesserat leonis mater, quae filii casum acerbe lugebat.
Quam eiulantem ut animadvertit aper, stans procul, ita illam allocutus est,
"Quo putas reperiri homines, qui liberos suos a vobis interemptos plorent?"
Font: Syntipas
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada