Raïms enramats

Els raïms eren prou rossos,
d’una alta parra penjats.
N’hi havia uns quants menats
de picapolls, força hermosos.
La Guineu els va avistar
pels seus esclats lluorosos
malgrat guardar-se amagats
amb l’embull d’enredoltats
quan els grans ja eren ben grossos.
Tan bon punt s’hi va apropar
els desigs li enlluernaven.
El seu cor s’esbategà,
els llavis regalimaven:
ulls i vista se li anaven,...
......
....................

------------------------------
Xeremier ©2011
------------------------------------------------------------

LLIBRE QUART DE LES FAULES D'ISOP
Faula .I. — De la Rabosa y dels Rahims

La Rabosa, vehent los rahims madurs, cobejant de menjar de aquells, imagina y temptava tota manera de pujar al parral per atényer y menjar d'ells. Mas ab tots sos pensament y temptacions, ella no hi basta ni li fon res, que no pogué atényer ni satisfer al seu desig, ans li torna en tristura; y així comencá a dir tals paraules : « Aquells rahims encara son molt verts y agres, y així mateix en cas que'ls pogués haver o atényer no'ls menjaría, y així no m'hi don res. »
Significa aquesta faula, que es prudencia y gran sabiesa dissimular y mostrar que no ha voluntat hom ni vol algunes coses, encara que les desija en veritat, quan hom coneix que no's poden atényer.
----------
Carles Amorós ©1550
----------




Liber IV - III. De Vulpe et Uva
Fame coacta vulpes alta in vinea
Uvam appetebat summis saliens viribus;
Quam tangere ut non potuit, discedens ait:
«Nondum matura est; nolo acerbam sumere».

Qui facere quae non possunt verbis elevant,
Ascribere hoc debebunt exemplum sibi.
--------------------------------------------------------------------



"De vulpe et uvis"

Vulpes esuriens intravit vineam, ut uvas colligeret. Erant autem uve in sublimi pendentes. Quas cum apprehendere non posset, omni conamine desistens ait : Acide estis et minus mature, nec est michi cura de vobis. Et ita recessit, quasi non curaret uvas.
Moralitas. Sic multi, summo desiderio aliquid affectantes, cum habere nequeunt quod cupiunt, se nichil inde curare dicunt.

Font: Léopold Hervieux (Romulus Anglicus)