Estiueig

Mai no ho cantin els anals
des dels temps immemorials
que es guarden gran amistat
la Cigala i la Formiga,
que al Cucut i el seu trasbals
ambdues tenen mania.
Un cop l’hivern acabat,
ja lluny de les saturnals,
es troben pels caminals
per a fer-se companyia.
I amb nova harmonia sana
comencen la temporada
sense agobi ni fatiga:
l’una enfila la filera
de treballar i no parar,
l’altra puja a l’olivera
i comença a salmodiar
amb efusiva delera.
Ni per xafogor ni estuba,..
...
Per veure el contingut complet demaneu a
Xeremierdelfrancoli@gmail.com
o encomaneu el llibre a http://www.arolaeditors.com

-------------------------------
Anton Marco ©2012
-----------------------------------------------------------

. — De la Formiga y de la Cigala

En lo temps de 1'ivern, la Formiga se estava al sol y treya lo blat que en lo estiu lí havía aplegat; la Cigala, aplegant a ella ab fam, pregávali que li donas un poch de aquell forment, per que no morís. A la qual dix la Formiga: « Amiga, qué feres en lo estiu? » Respongué la Cigala : « No hagí espay pera collir lo gra, perqué anava per les montanyes cantant. » La Formiga, rihent-se d'ella y movent son blat en sa caseta, dix-li : « Si cantares en lo estiu, demana ara en lo ivern. »
Aquesta faula mostra al pereós que trevalle quan pot y ha temps, perqué aprés, fallint-li que menjar, no demane als altres, los quals ans se enugen d'ell que no li daríen res.

---------------------------------------------------------

FORMICA ET CICADA 

Hiemis tempore Formica ex cauerna frumentum trahens siccabat, quod aestate colligens collocauerat. Esuriens autem Cicada rogabat eam ut aliquid sibi daret. Cui Formica : Quid agebas in aestate? At illa : Quia mihi uacabat, [per] s[e]pes oberrabam cantando. Ridens Formica et frumentum includens ait : Si aestate cantasti, hieme salta.
Pigro, ut tempore certo laboret; nedum manus habuerit, dum petierit, non accipiet.

Font: Ademar de Chabannes
________________________________________

De cicada et formica

Quisquis torpentem passus transisse iuventam,
Nec timuit vitae providus ante mala,
Collectus senio, postquam gravis adfuit aetas,
Heu frustra alterius saepe rogabit opem.
Solibus ereptos hiemi formica labores
Distulit, et brevibus condidit ante cavis.
Verum ubi candentes suscepit terra pruinas
Arvaque sub rigido delituere gelu,
Pigra nimis tantos non aequans corpore nimbos,
In propriis laribus humida grana legit.
Decolor hanc precibus supplex alimenta rogabat,
Quae quondam querulo ruperat arva sono:
Se quoque, maturas cum tunderet area messes,
Cantibus aestivos explicuisse dies.
Parvula tunc ridens sic est affata cicadam;
Nam vitam pariter continuare solent:
Mi quoniam summo substantia parta labore est,
Frigoribus mediis ocia longa traho.
At tibi saltandi nunc ultima tempora restant,
Cantibus est quoniam vita peracta prior

Font:  Léopold Hervieux - Avianus Flavius.