dilluns, 23 de gener del 2012

Ficar el peu i la cama a la seu

Una Guissa estant prenyada
i esperant gran cadellada
es trobà amb una altra Gossa
que els tenia a tots criats.

—Serà una gran germanada,
tenint la panxa tan grossa,
s’estaran acompanyats
i us animaran la casa.

—Així voldria que fos
però no he trobat cap Gos
que m’ajudi a fer un nou cau
com el que ara ens escau.

Gentilment li va oferir
sa casa per a parir,
mentrestant no fos el cas
ja les passaria al ras...
.............

------------------------------
XdF ©2011
-----------------------------------------------------------


— De les dues Goçes


Una astuta Goca, essent prenyada y no tenint lloch hont pogués parir, prega a una altra Goça que la acullís en la súa posada. Aprés humils prechs de la qual, consentí l'altra Goça; y així, parint en sa casa, satisfeu a la necessitat súa. Empero aprés d'haver parit la Goça y estant ja per a poder caminar ab sos filis sens algún recel de la vida, essent requesta per l'altra que se'n tornas a la súa posada, respós la partera que no volía. Y vehent aquella que ab tanta afabilitat la havía rebuda la súa descortesía, volgué volentment foragitarla. Mas responent-li la partera ab grandíssima furia, li dix en aquesta forma: « Si les túes impetuoses forces bastaran a foragitar-me, te tornaría lo teu lloch sino, presta paciencia y cerca altra posada.
Exhorta aquesta faula que per negunes afables paraules devém acollir a negú ni deixar-li lo que'ns es propri, perqué sots la dolcor de la mel se enclou la amaríssima amargura.

Font: "Libre del savi he claríssim fabulador Ysop" (Barcelona, 1550)
------------------------------------


De canicula volenti parere

Canicula feta, volens catulos edere, cum locum aptum non inveniret, vicinam rogavit, Caniculam, ut eam in hospicio suo colligeret, donec partus suos in lucem protulisset. Vicina itaque benivola, videns illam in angustiis positam, exaudivit eam et audacter intrare precepit. Partu vero facto, statim iussit ut illa sibi aliud inveniret hospicium, quia eam pre angustia domus pati non potuit.

Illa autem, recenti partu adhuc languida, instat, et rogat eam ut paciatur usque dum catuli sui ludere possint et saltare, et hospicia (sic), victa precibus, concessit ei quod optavit. Post hec vero, dum catulos ludere videret et saltare, iterum eam monuit ut exiret domum suam et aliam acquireret, et yemps erat media. Mater ergo catulorum rursus ait ad illam : Quo animo potes talia loqui, et ita nos urgere, cum iam gelidus Boreas nives volvat et glacialis bruma omnem bestiam constringat? Sed age misericorditer nobiscum et humane, tol(l)erando nos usque ad amena estatis
tempora, cum exire poterimus et discurrere. Hospita igitur, iterum placata, usque ad estatem eos toleravit. Facta ergo estate, iussit illam sine omni contradictione domum suam vacuare, quia nec prece nec precio ipsam de cetero pati vellet. Videns ergo illa quod prece nichil amplius faceret, ivit ad minas et ait : Debilis est satis vestra potestas, et mirum est si putetis quod sola nos omnes expellere possitis. Meo ergo consilio verbis vestris parcatis, quia fortes sunt modo catuli mei et feroces. Quot si minari volueritis, ve vobis, ve pellibus vestris! et domus quam vestram dicitis, in nostros veniet usus.
Moralitas. Sic callidi simplices quosque decipiunt, et blandis adulacionibus primo eos supplantant. Post hec a bonis suis et domibus eos violenter eliminavit (sic pro eliminant).

Font: Léopold Hervieux, Les fabulistes latins depuis le siècle d'Auguste jusqu'à la fin du Moyen-Age. (Romulus Anglicus)
-------------------------------------------------------------------

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada