dimecres, 4 de gener de 2012

Quin parell !

La sàvia Mona jutjava
al Llop, que estava enfrontat
a la Guineu en un plet.

El primer així s’expressava
imputant-la d’un retret:

—Fixeu-vos el que m’ha fet:
la Gallina m’ha robat
un moment que m’he distret.

—Qui jo? Si tranquil·la estava
tot vagant al descobert
quan he vist el que passava...
i era un Ànec que volava
sens franquicia de llibert...
del bec roig... com el Sivert.
Enganyes amb el mal art
i renuència de l’enterc,
no m’acusis de pillard!

—insidiosa usurpadora....
............

------------------------------
XdF ©2011
------------------------------------------------------------
Faula .XVIII. — Del fraudulent Llop, de la astuta Rabosa y de la prudent Moneca
Mogut lo fraudulent Llop de gravíssima ira contra la astuta Rabosa, la enculpá de furt davant la prudent Móneca. Mas negant totalment la Rabosa del Llop la imposada culpa, encriminá aquell de tots los seus fraudulents actes. De forma que'ls dos publicaren los seus crims y delictes; per hont, imaginant lo prudentissim jutge que lo Llop no havía perdut lo que demanava, y crehent que la Rabosa havía perpetrat algún furt, ab tot que negás, judicialment promulga la súa difinitiva sentencia, donant-los als dos per suspectes.
De hont los qui cometen inichs fraus continuament venen a fraudulosa sospita.
----------
Carles Amorós ©1550
----------
Lupus et Vulpis Iudice Simio
Quicumque turpi fraude semel innotuit,
etiam si verum dicit, amittit fidem.
Hoc adtestatur brevis Aesopi fabula.
Lupus arguebat vulpem furti crimine;
negabat illa se esse culpae proximam.
Tunc iudex inter illos sedit simius.
Uterque causam cum perorassent suam,
dixisse fertur simius sententiam:
'Tu non videris perdidisse quos petis;
te credo subripuisse quod pulchre negas'.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada