en una cita a la que mai faltava,
a dues dones que aimar poc costava.
Tant elegants eren, una com l'altra,
l'una feta i a força conservada,
a l'altra amagar els anys no feia falta.
Volent les dos semblar el que no semblava
i cadascuna per la seva banda
dia tras dia es posen sense falta
a treure'ls cabells que no els enxautava.
Una treia els pels blans, els negres l'altra.
Tant aimat ell n'era com ell aimava,
tant les aimava que tot tolerava,
una per l'altra, es quedà l'home amb calba.
------------------------------
Anton Marco ©2011
------------------------------------------------------------
A feminis utcumque spoliari viros,
ament, amentur, nempe exemplis discimus.
Aetatis mediae quendam mulier non rudis
tenebat, annos celans elegantia,
animosque eiusdem pulchra iuvenis ceperat.
ambae, videri dum volunt illi pares,
capillos homini legere coepere invicem.
qui se putaret fingi cura mulierum,
calvus repente factus est; nam funditus
canos puella, nigros anus evellerat.
Font: Ben Edwin Perry; Babrius and Phaedrus (Loeb, Harvard College, 1965).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada