Tot corrent per
un penjant,
a carrera persistent,
duia un Gos un tros de carn
que arrossegava de morros.
Al capdavall del pendent,
que acabava en un barranc,
va anar a parar, concloent,
la raïssa amb ell i ossos.
Amb l’obstacle del torrent
dubtà si anar vorejant
o, tanmateix més prudent,
fer travessada nedant...
per si el seguien més gossos.
Decideix fer-se el valent
menyspreant risc i cadarn
i corol·laris aquosos:
no perdre el taco era important!
A l’aigua es llença afollament,
poteja i sura nedant lliscós,
de cop i volta es queda fixat,
no s’ho pot creure, tan neguitós:
el rostre es mira, emmirallat.
Trepida i dubta d’ofegament,
capfica encara vertiginós...
si no és d’un altre aquell retrat…
o sota l’aigua hi haurà un parent
que se li reclama, cuetejant,
el dret de quota a repartiment.
Mogut d’enveja, que no de fam,
vol apropiar-se de l’altre tros:
no fos la mostra del pretendent
carnum de molla, sinó més gran.
...
......
Per veure tot el contingut de la faula ho podeu demanar a
Xeremierdelfrancoli@gmail.com
o encomaneu el llibre a http://www.arolaeditors.com/
------------------------------
Xeremier del francolí©2015
------------------------------------------------------------
Un famejant Gog, portant un troç de Carn en la boca, passá per un clarissim riu, y vehent la ombra de aquella en la profunditat de l'aygua, semblant-li que la que veya era major que la que ell tenía, mogut de estrema cobdicia la volgué pendre. Y obrint la boca, li caygué la que portava; de forma que perdé lo cert por lo incert.
Mostra aquesta faula, que l'home no déu deixar lo que té ab certitut per lo que está en dubte, encara que lo que creu obtenir parega ésser molt mes que lo que ell posseheix; sino seguir-se ha en ell lo comú vulgar, que diu (y així segons lo proverbi comú) « Qui tot ho vol tot ho pert. »
Font: "Libre del savi he claríssim fabulador Ysop" (Barcelona, 1550)
-----------------------------------------------------------
Canis, per fluvium carnem cum ferret, natans
lympharum in speculo vidit simulacrum suum,
aliamque praedam ab altero ferri putans
eripere voluit; verum decepta aviditas
et quem tenebat ore dimisit cibum,
nec quem petebat adeo potuit tangere.
Font: Ben Edwin Perry; Babrius and Phaedrus (Loeb, Harvard College, 1965).
--------------------------------------------------------------------
Umbra coheret aquis: has canis urget aquas.
Spem canis plus carne cupit, plus fenore signum
Fenoris; os aperit, sic caro spesque perit.
Non igitur debent pro vanis certa relinqui.
Non sua di quis avet, mox caret ipse suis.
Font: Sandro Boldrini; Uomini e bestie: le favole dell Aesopus latinus. Argo, 1994 (Gualterus Anglicus), Romulus de Nevelet
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada