Útil i fútil

Després de beure a l’estanc
quedà el Cérvol assaciat.
Allí mateix, sol estant,
es mira al mirall de l’aigua
i veu sa protuberància
que el fa tan ben agraciat.
Admira sa cornamenta
que carrega en abundància,
esveltesa que aparenta
majestuosa elegància.
En veure ses potes primes
a si mateix es comenta
si no seria feblesa
el de tenir-les tan fines,
no del tot en concordança.
Quan de l’esquif es lamenta
tot maldant en deslloança...
sent un tret i el fa saltar,
de sobte se n’ha d’anar
i corrent ha de fugir
a carrera turbulenta
quan veu l’apetit caní,
ara no val a badar.
Es dirigeix cap al bosc
buscant-hi seguretat
burlant als perseguidors...
però allí s’ha d’aturar,
no troba l’efugi enlloc:
sa corna no hi pot passar...
...

------------------------------
Xeremier ©2011
------------------------------------------------------------

Faula .VII. — Del velocíssim Cervo y de l'astut Caçador

Lo profit se déu lloar y lo dany vituperar.
Bevent un bellíssim Cervo en una lúcida font, veu la ombra dels seus estesos corns en la profunditat de aquella. Per hont, comencant a lloar la súa pulcritut y bellea, vistes tan flaques les súes cuixes, les oprobriá. Seguí-s en aquest temps que, discorrent un diligent Caçador per la montanya, fonch sentit del velocissim Cervo; per hont, fugint ab grandíssima furia, acampa de la mort ab la velocitat de les súes cames. Mas embarzerant-se dins una espessa silva ab la magnitut dels seus bellíssims corns, fonch prés del Caçador. Per hont, vent-se arribat a l'últim fí de la súa vida, dix aqüestes paraules : Méritament reporte aquest gravissim dany, puix llohí lo que m'era damnós y oprobihí lo que m'era salutífer.
Instrueix aquesta faula, que l'home no déu voler lo que es aparent, mes lo existent y mes digne.
----------
Carles Amorós ©1550
----------


Cervus ad Fontem
Laudatis utiliora quae contempseris,
saepe inveniri testis haec narratio est.
Ad fontem cervus, cum bibisset, restitit,
et in liquore vidit effigiem suam.

Ibi dum ramosa mirans laudat cornua
crurumque nimiam tenuitatem vituperat,
venantum subito vocibus conterritus,
per campum fugere coepit, et cursu levi
canes elusit. Silva tum excepit ferum;
in qua retentis impeditus cornibus
lacerari coepit morsibus saevis canum.
Tum moriens edidisse vocem hanc dicitur:
'O me infelicem, qui nunc demum intellego,
utilia mihi quam fuerint quae despexeram,
et, quae laudaram, quantum luctus habuerint'.