Qui poc t'atany, poc te plany

L’esveltesa d’un Visó
i l’astúcia de la Guilla,
la juguesca d’un Guissó,
tan escorredissa i fina...
com un Ratolí té el cap
la Mostela salvatgina.

No pot moure compassió
quan ja davant d’un jutjat,
agafada la molt guina
i tancada en el gabió,
se’n demana guillotina...
...............
......

------------------------------- 

XdF ©2011 

-----------------------------------------------------------

Llibre Segón
Faula .XIX. De la astuta Mustela y del Caçador 

Essent presa per un Caçador una astuta Mustela, vehent que no podía acampar de les mans de aquell, li dix en aquesta forma : « Jo't demán de senyalada mercé que'm llibertes, puix te delliurí de les importunes rates que't vexaven dins la túa posada. « A la qual respós lo discret Cacador : « Si tu haguesses exercit aqueix acte per servirme a mi, jo't llibertaría ; mas tot redundava en 

utilitat túa. »

Amonesta aquesta faula, que en les operacions no sols se déu considerar la persona qui les exerceix, mas lo intent y fí de tal obra.

Font: "Libre del savi he claríssim fabulador Ysop" (Barcelona, 1550) 

 ----------------------------------------------------------

 XXII. Mustela et Homo 

Mustela ab homine prensa, cum instantem necem

effugere vellet, 'Parce, quaeso', inquit 'mihi,

quae tibi molestis muribus purgo domum'.

Respondit ille 'Faceres si causa mea,

gratum esset et dedissem veniam supplici.

Nunc quia laboras ut fruaris reliquiis,

quas sunt rosuri, simul et ipsos devores,

noli imputare vanum beneficium mihi'.

Atque ita locutus improbam leto dedit.

Hoc in se dictum debent illi agnoscere,

quorum privata servit utilitas sibi,

et meritum inane iactant imprudentibus.

Font: Ben Perry, Babrius and Phaedrus (Loeb)

--------------------------------------

 De Rustico et Mustela.

Preda viri, predo murum mustela precatur: 
"Da veniam, debes parcere, parce mihi. 
Quod caret hoste domus, quod abest a sorde, fatetur 
Esse meum, pro me te rogat, ergo fave. 
Servitio me redde tuo, mihi redde laboris 
Premia, pro dono sit mea vita mihi." 
Ille refert: "Operum debetur gratia menti, 
Non operi: gratum mens bona reddit opus. 
Nemo, licet prosit, nisi vult prodesse, meretur: 
Nam prodesse potest hostis obesse putans. 
Cum mihi prodesses, mihi non prodesse volebas: 
Hostibus ipsa meis et meus hostis eras; 
Non mihi, monstra necans, sed eras tibi provida soli; 
Sic panem poteras rodere sola meum. 
Pane meo pinguis, mihi da pinguedinis usum: 
Damnis penso necem; digna perire peri." 
Nil honorat factum nisi facti sola voluntas: 
Non operis fructum, sed noto mentis opus. 

Font: "Uomini e bestie: le favole dell Aesopus latinus" (Argo, 1994) Sandro Boldrini.