La Cigala, que es desviu,
per cantar al llarg de l’estiu, es trobà desprevinguda
quan el fred que va ser més rude.
No tenia a l’aixopluc
cap tros de mosca, cap cuc.
La fam que passa l’obliga
a trucar a ca la Formiga,
i li pidola uns quants grans
per no caure morta abans
d’arribar al temps de la sega.
“En venir l’agost, agrega,
us pagaré, puntual,
interès i capital.”
La Formiga mai no fia;
aquest defecte, no el té.
“Pel bon temps, diu ¿què vau fer
d’un cap a l’altre del dia?
-No us desplagui, a tota veu,
m’estava canta que canta.
-Cantàveu? Oh, com m’encanta;
molt bé, doncs, ara, balleu!”
----------------------------
Jean de la Fontaine (1621-1695), en versió de Xavier Benguerel (1905-1990)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada