Aveniment i desaveniment

El camperol i la serp

De la rústica casa a l'entrant \ jugant
passava el temps el fill del pagès \ gojós
En un descuit, saltant \ està trepitjant
una serp que passant \ camí sinuós
Oh qui ho sabés! \ la serp gira mossegant,
letal moment \ que el verí inoculés
i va passant del pobre infant \ a la sang
sense remei, nafrant \ va la mort donant.
Del pare \ immensa colera provocant
Oh qui pogués! \ no ser del tot impotent
de la vida envejós \ la pena evités.

Determina amenaçant \ i si prengués?
la bosquerola destral \ Ai! la més gran.
Buscant \ a la serp, conscient, del crim estan.
No tindrà pau \ que anirà a on estès.
S'amaga al cau, \ i ell afora esperant.
Ja sortiràs! \ o de fam et moriràs.
Sigui quan sigui el temps \ tu ja ho faràs,
amb mi i la destral t’enfontaràs \ veuràs!
I si de cas \ decideix ella treure el nas...
Ai! Abruptament \ la destral cau tallant.
el cop fallant \ i la roca esbocinant.

Amb sa muller de nit \ en el llit estan
en el seu delit \ el pagès va pensant
si també aquella bestia \ n'hi voldrà tant,
si fóra sota el llit \ i l'estès esperant
amb el verí \ de l'odi acumulant
L'infant \ estant \ a la tomba reposant
desesperant \ es venjaran \ i més sang
els bons temps de les paus \ arribar podran?
De bons sentiments mancant \ la sal i fam.
eternament \ l’enemistat patiràn.

------------------------------
Anton Marco ©2011
------------------------------------------------------------

Llibre Segon, Faula X De l'Home pobre y de la Serp

Del familiar enemich te guardes.

Venint tots jorns una ferocíssima Serp a la posada de un pobre Home per alimentar-se de les xiquetes miques que li cahíen de la taula, totes les coses li succehíen prosperes a l'Home. Mas aprés, indignant-se aquell contra la Serp y ferint-la un jorn ab una crudelíssima destral, torna a la sa mísera pobresa. Per hont, vehent que per causa de la Serp tenía prospera abundancia en totes les ses coses, la suplica que, havent-li mercé, tornas al seu acostumat exercici. De hont, vista per la Serp la penitencia del pobre Home, torna a visitar com acostumava la sa pobra posada. Empero continuament visqueren ab recel la hu de l'altre.
Persuadeix aquesta faula, que lo qui damnifica algu, encara que's torne a considerar, está ab continu recel que per lo semblant no'l damnifique.
----------
Carles Amorós ©1550
----------

Rusticus et Anguis

In rusticanae vestibulo domus
Lares habebat seps viridis suos:
A filio calcatus ille
Illius Aricolae puello,
Eum momordit, virus et inferens
Lerhale tristi tradidit, heu neci.
Dolore non vulgati et ira
Percitus agricola impotenit.
Anguem hipenni conterere expetit.
Quando cubili reperet e suo.
Seps crimints tanti sibi ipse
Conscius, haud fuit ausus indc
Prodire caute sed caput extulit,
Ferit, colonus seps cavet, incidit,
Ictus caverna prominentem
In lapiiem, facit huicque plagam.
Exire nollet sepsubi, rusticus
Ad ora, panem salque foraminis
Apponit, optans egrediillum.
Pacem uticoncliare possent.
Respondet anguis, pax fieri nequit
Sincera donec tu videas tui
Nati sepulchtum donecipse
Signa mei videam cubilis.
Coniunctio non esi animcrum ea
Constans, amore aut intima candide,
Irae cicatricum, prioris
In qua aliquid superesse cernas.