dimarts, 6 de desembre del 2011

Ignorància disculpada

Regirant el gall el terra
de sobte es troba una perla.
Se la mira i la remira;
no essent pas el que ell estima
no hi troba cap altre valor.

Enterrats sota l’arena,
busca cucs de nit i dia,
i amb els grans de mill somnia;
és tota la seva conhort,
rebutjant perles... i els grans d’or.

------------------------------
Anton Marco©2011
-----------------------------------------------------------
Faula I del Llibre Primer
del Gall y de la preciosa Margarita
Lo vigilant Gall, cercant ab que pogués satisfer a la sa intollerable fam, trobà una pedra preciosa en un impertinent lloch immunde. A la qual destina ab alta veu aquestes paraules : «Oh inestimable pedra! quí t'ha posat entre tanta turpitut y llegesa? Si algun sedejant avar te fos vengut a l'encontre, ab major jucunditat te rebera; que pera mi, mes me aprontara un minim gra de mill que tota la ta incomparable excellencia.» Descriu lo sapientissim Isop aquesta primera faula, contra'ls lectors de aquest scientífich llibre, los quals, no gustant de aquell la interior allegoría, no comprenen la estrema riquesa de una tan admirable y preciosa Margarita.

Llegir y no entendre és menyspreu.

Font: "Libre del savi he claríssim fabulador Ysop" (Barcelona, 1550)
---------------------------------------------

Pullus ad margaritam
In sterquilinio quidam pullus gallinatius dum quaereret escam, invenit margaritam in loco indigno iacentem, quam cum videret iacentem sic ait, O bona res, in stercore hic iaces! si te cupidus invenisset, cum quo gaudio rapuisset ac in pristinum decoris tui statum redisses! ego frustra te in hoc loco invenio iacentem, ubi potius mihi escam quaero, et nec ego tibi prosum, nec tu mihi. haec aesopus illis narrat, qui ipsum legunt et non intellegunt.

Font: Ben Edwin Perry; Babrius and Phaedrus; Loeb Classical Library (Harvard University Press, 1965)
----------------------------------------------------------------------
De gallo et gemma
Fabvla quam scripsit dictis hec prima decoris
Esopus est sapiens sophum uel mente sagacem
Illis qui spernunt, aliud uel munere dignum.
Ecce ferunt quondam nobis nunc dicta uetesta
Quod, querens auidis escam per stercora rostris,
Alliger auifere conspexit munera gemme.
Ast gallus patulo uilem cum gutture predam
Sorbebat; gemme commotus dixerat alme :
Quam cupidus quidam, si te flens corde uideret,
Inde citisque fimo digitis te tolleret imo!
Te limphis purgans reddet priscumque colorem;
Fuluida te ducet letus ceu gaza per euum;
Sed cenis linguam sistas ceu gloria fusca,
Quod ego nil tibi tuque mihi nil utile prestas.
Penniger insipiens ut spreuit regia dona,
Sic stolidi bruti contempnunt optima queque.

Font: Léopold Hervieux, extret del manuscrit Romulus de Nilant.
---------------------------------------------------------------------
De gallo et iaspide

Dum rigido fodit ore fimum, dum queritat escam,
Dum stupet inuenta iaspide gallus, ait:
"Res uili preciosa loco natique nitoris,
Hac in sorde iacens nil mihi messis habes.
Si tibi nunc esset qui debuit esse repertor,
Quem limus sepelit, uiueret arte nitor.
Nec tibi conuenio, nec tu mihi, nec tibi prosum,
Nec mihi tu prodes, plus amo cara minus."
Tu gallo stolidum, tu iaspide pulcra sophie
Dona notes. stolido nil sapit ista seges.

Font: Anonymus Neveleti.
---------------------------------------------------------------------
GALLUS AD MARGARITAM

Gallus escam in sterquilinio quaerens inuenit margaritam. Ait : Optima res, in sterquilinio iaces. Si te cupidus inuenisset, eum gaudio rapuisset, et in decorum tuum redires. Ego quaero escam; nec tu mihi [prodes], nec ego tibi.
Qui ad honorem pertingere ualuissent, si ingenium habuissent.

Font: Léopold Hervieux: "Les fabulistes latins depuis le siècle d'Auguste jusqu'à la. fin du Moyen-Age", del manuscrit d'Adémar de Chabannes
----------------------------------------------------------------------

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada