Estufat

Per un prompte d’avidesa
un Passerell va plegar
de les deixalles del terra
i a la cua es va encastar,
semblant penjolls d’una bleva,
les reials plomes de seda
de la muda d’un Faisà.

Tant presumptuós com barrut,
prossegueix amb sa comesa,
l’extravagant coquinesa
que en mala hora ha concebut.
Del nou llinatge cregut,
delusòria farisea
d’aspirant a devolut,
s’encamina a peus palpons
i es barreja en l'assemblea
pioca, díndia i de gran prea
de les tribus de Paons.
La vergonya en els talons,
encrestat com la puput,
remena tot el clafit
tant eixut com prim de lloms.
Fent veure que li han crescut
cua llarga d’esbandit
i a les ales rams i poms.
L’estol de Faisans no hi veuen

que sigui prou eixerit.

—Què es deu creure l’esblaït
exhibint les nostres ales?
—tan prompte que l’arremeten
sense raons ni paraules
curullant-lo de becades,
del brivó se’n desentenen—;
que se’n vagi a altres contrades
a veure a qui enlluerna,
que aquí no ens convé cap enze!

Atordit pel desgavell,
havent quedat malgirbat,
fuig d’entre ells el Passerell;
i estant del tot maltractat
torna amb qui li és parell.
Decandit i esplomitxat
es repensa i vol reprendre
amb sa estirp nova amistat.
I aquells dels qui es va desprendre
li pregunten —Com ha anat?,
has rebut tracte poc tendre…
no has pogut passar per gendre
i ara et vols quedar allotjat?
Vols dir que faràs bondat

i no ens tornaràs a ofendre?

El seu sí fa de mal vendre
i ell es queda a l’atzucac,
com si no ho acabes d’entendre
que l’espècie ha de defendre
com si fos un bé sagrat.

De nissaga n’hi ha sols una,
t’estigui o no estigui bé,
hi som constrets per natura:
Pàsser, Pardal o Capser.
De no fer causa comuna
per guanyar en més gran fortuna
o per massa capisser…
en voler estar a la tribuna,
...
....
...
Per veure el contingut complet demaneu a
     Xeremierdelfrancoli@gmail.com

o encomaneu el llibre a http://www.arolaeditors.com/
------------------------------
Xeremier del Francoí©2015
------------------------------------------------------------

Llibre Segon, Faula XV De la superba Gralla y dels indignats Pagos

Elevada en grandíssima elació y superbia la presumptuosa Gralla, se volgué decorar de les bellíssimes plomes dels Pagos. Y ornada de aquelles, menyspreant los altres ocells, se posá en la companya dels Pagos. Mas los Pagos, vehent que no era de la natural condició de aquells, llevant-li violentment les plomes, la deixaren casi morta. Per hont, vent-se la miserable Gralla en tal forma oprobriada, tornant a la sa natural companyia a la qual havía perpetrat moltes oprobrioses injuries, li dix una altra Gralla aquestes paraules: Si't fosses contentada del teu natural vestir, no't fora estada feta aquesta gravíssima injuria.
Increpa estretament aquesta faula les libidinoses dones, les quals, no contentant-se de la excelsa perfecció de la qual les ha dotades natura, se volen embellir ab innumerables artificis ornaments, dels quals los resulta escandalosa y oprobriosa infamia.

Font: "Libre del savi he claríssim fabulador Ysop" (Barcelona, 1550)




Graculus Superbus et Pavo
Ne gloriari libeat alienis bonis,
suoque potius habitu vitam degere,
Aesopus nobis hoc exemplum prodidit.
Tumens inani graculus superbia
pinnas, pavoni quae deciderant, sustulit,
seque exornavit. Deinde, contemnens suos
immiscet se ut pavonum formoso gregi
illi impudenti pinnas eripiunt avi,
fugantque rostris. Male mulcatus graculus
redire maerens coepit ad proprium genus,
a quo repulsus tristem sustinuit notam.
Tum quidam ex illis quos prius despexerat
'Contentus nostris si fuisses sedibus
et quod Natura dederat voluisses pati,
nec illam expertus esses contumeliam
nec hanc repulsam tua sentiret calamitas'.

Font: Loeb edition of Babrius and Phaedrus (1965), Ben Edwin Perry.
---------------------------------------------------------------------





GRACULUS INTER PAVONES
Tumens inani Gragulus (sic) superbia pennas Pauonum, quae deciderant, sustulit, seque exinde ornauit; contempnens suos miscuit se Pauonum formoso gregi. Illi imprudenti pennas eripiunt aui, effugantque miserum. Male multatus Gragulus rediit moerens ad proprium genus; a quo repulsus luctificam iterum sustinuit notam. Tunc quidam ex his, quem pridem desperxerat, ait : Contentus nostris si fuisses sedibus, et pati quod natura dederat uoluisses, nec illam expertus contumel[iam] fuisses, nec ad hanc repulsus peruenire potuisses miseriam.
Ne libeat gloriari quenquam bonis alienis, suis quin p[otius] uiuere malle.

Font: Léopold Hervieux, del manuscrit d'Adémar de Chabannes
--------------------------------------------------------------------




De graculo et pavone.
Graculus, invento picti pavonis amictu,
Se polit et socias ferre superbit aves.
Quem fore pavonem pavonis penna fatetur,
Pavonum generi non timet ire comes.
Pavo dolum sentit, falsi pavonis honorem
Increpat et domitam verbere nudat avem.
Nuda latet sociosque fugit minuique pudorem
Sic putat; hanc duro corripit ore comes:
"Ascensor nimius nimium ruit, aptus in imis
Est locus: hec levis est, illa ruina gravis
Qui plus posse putat sua quam natura ministrat,
Posse suum superans, se minus esse potest.
Si tibi nota satis nature meta fuisset,
Non vilis nec inops nec sine veste fores."
Cui sua non sapiunt, alieni sedulus auceps
Quod non est rapiens, desinit esse quod est.

Font: Sandro Boldrini; Uomini e bestie: Le favole dell Aesopus latinus. Argo, 1994 (Gualterus Anglicus)