Ecologia

En el fang les quatre potes
hi tenen en remullina
i així s’estan les Granotes,
a l’esguard de ventolina,
impertinents i devotes,
reglotant doblades notes,
de cantúria tot el dia.

Un auguri o profecia,
presagi de les aurores,
se’ls va presentar un mal dia:
deixarien d’estar xopes
si ningú no ho impedia,
i quedarien galdoses.

El gran Fedre, que ho sabia,
un bon dia va contar
la manera com va anar
i el perquè així seria:
fou que el Sol encès i ardent
s’embadalí de la Lluna,
amb ella es volgué casar
desitjant canviar fortuna.
Quan són a amonestacions,
l’astre rei del firmament
i la princesa nocturna,
les bestioles de llacuna,
Salamandres i Tritons,
i els Gripaus dels aiguafons,
van invocar tots a una
a Júpiter, vehement,
que no autoritzés la boda!,
argüint l'impediment
de conlloga fraudulosa:
tan sols quedaria sorra
si un altre Sol ros i gros,
candent, roent i cremós,
tota l’aigua evaporava
dels substrats d’arrels i flora;
que en lloc d’un serien dos
si la parella infantava
criatura abrusadora.

El Suprem, sent bondadós,

...

...
...
...

Podeu demanar el contingut complet de la faula a Xeremierdelfrancoli@gmail.com
o encomanar el llibre a:
     http://www.arolaeditors.com
     https://www.altair.es/es/libro/faules-de-fedre-les_152816
------------------------------
Xeremier del Francolí ©2015
------------------------------------------------------------

Faula .VII. — de l'astut Lladre y del radient Sol

Era un famosissim Lladre, y volent-lo casar los seus afectáts amichs, dix-los un filosof aquest maravellós exemple: « En temps passat deliberant se casar lo Sol, totes les nacions de la universa térra, volent perturbar semblant matrimoni, posaren la súa prejudicial clamor davant l'immortal Júpiter, dihent : Oh immens Júpiter ! mógat a misericordia lo nostre grandissim dany, que ara que no es lo Sol sino únich, som estremament vexats deis seus ardentíssims raigs, ¿ qué sería de nosaltres si filis procrea va? »
Denota aquest subtil exemple, que los hómens no deuen afavorir los inichs y perversos, mas perturbar que en les súes enganyoses cavilacions no augmenten.
----------
Carles Amorós ©1550
----------

Ranae ad solem
Vicini furis celebres vidit nuptias
Aesopus, et continuo narrare incipit.
Uxorem quondam Sol cum vellet ducere,
clamorem ranae sustulere ad sidera.
Convicio permotus quaerit Iuppiter
causam querellae. Quaedam tum stagni incola
'Nunc' inquit 'omnes unus exurit lacus,
cogitque miseras arida sede emori.
Quidnam futurum est si crearit liberos?

Font: Ben Edwin Perry; Babrius and Phaedrus (Loeb, Harvard College, 1965).
----------------------------------------------------------------------

De furibus et eorum nupciis

Institerunt nuptias Fures celebrare;
Ad quos quidam sapiens coepit propinquare;
Quos ut vidit fertiles ciphis exultare,
coepit adulari simul et problema notare :

Auscultate gaudia nobis nuntiari :
Sol uxorem ducere, volens procreari
Filios, proposuit; sed hinc indignari
Machina caelestis coepit simul atque minari.

Sed, cum Sol propositum vellet declinare,
Tota caeli machina coepit acclamare
Et Iovem conviciis multis incrustare.
Jupiter iratus causam coepit rogitare.

Cui Solis propositum mox exposuerunt
Et se contradicere pariter prompserunt.
Inquisivit Iupiter cur motae fuerunt.
Quae sibi responsum tali sermone dederunt :

Si Sol aestus nimis cuncta nunc cremabit,
Quid fiet cum filios ex se procreabit?
Hoc tibi proverbium vetus conprobabit,
Quod genitor pravus prolem nequam generabit.

Moralitas.
Haec monet historia non communicari
Inpiis hominibus, sed abominari
Illorum consortium; nam vult insectari
Livor virtutes harumque bonus cruciari.

Font: Léopold Hervieux (Romuli Nilantis)