Sobre l’esquena instal·lada
a la Cornella portava,
fent cara d’impunitat,
un bon Be que pasturava.
L’Ovella fastiguejada,
cansada d’aquell penjat
que inútilment trasbalsava
li digué a l’hostatjada:
—Ja tinc el dors prou gratat,
en lloc de ser tant pudenta
si et tinguessis per valenta
t’hauries encavallat
al Mastí d’aquest ramat
que no lluny d’aquí s’assenta.
—Això no ho faig de dolenta...
...
Appendix XXVI. Cornix et ouis
Multos lacessere debiles et cedere fortibus
Odiosa cornix super ouem consederat;
quam dorso cum tulisset inuita et diu,
"Hoc" inquit "si dentato fecisses cani,
poenas dedisses." Illa contra pessima:
"Despicio inermes, eadem cedo fortibus;
scio quem lacessam, cui dolosa blandiar.
ideo senectam mille in annos prorogo."
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada