Es va cobrir de farina
Com una mortalla blanca
Aquella mustela vella
Que de jova era tant fina
I que ha caçar ja no alcança
Una rata que joguina
Tota incauta s'hi atansa
Ben depressa que amorcella
Com una fura dolenta
I a la panxa se l'endrapa
Una segona hi arriba
I se l'empassa sencera
Elimina a una tercera
Tant prompte com allí hi passa
De jova prou que corria
...
Liber IV - II. Mustela et Mus
Ioculare tibi uidemur: et sane leui,
dum nil habemus maius, calamo ludimus.
Sed diligenter intuere has nenias;
quantum in pusillis utilitatem reperies!
Non semper ea sunt quae uidentur: decipit
frons prima multos, rara mens intellegit
quod interiore condidit cura angulo.
Hoc ne locutus sine mercede existimer,
fabellam adiciam de mustela et muribus.
Mustela, cum annis et senecta debilis
mures ueloces non ualeret adsequi,
inuoluit se farina et obscuro loco
abiecit neclegenter. Mus, escam putans,
adsiluit et comprensus occubuit neci;
alter similiter, deinde perit et tertius.
post aliquot uenit saeculis retorridus,
qui saepe laqueos et muscipula effugerat;
proculque insidias cernens hostis callidi,
"Sic ualeas," inquit, "ut farina es, quae iaces!"
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada