el pagès millor a la terra
i el militar a la guerra.
Això tenia ben clar
quan fent farratge dels mills
amb la dalla de segar
lluny estava de perills,
zitzània no vol sembrar.
Al seu mas, doncs, va arribar
una Llebre fugitiva
que un Caçador perseguia
amb les ganes d’encalçar.
Als ulls d’aquell masover,
quan la bèstia allí va ser,
cansada i dubitativa,
al bardissar s’amagà.
—No em delatis —va xistar
amb la veu caritativa—.
—Com t’hauria d’acusar,
sent una bèstia tan bona,
i t’hauria de lliurar
a qui només perdigona?
Arriba el de l’escopeta.
Esfereït, sens saludar,
per sa presa s’interessa
i ho pregunta al que allí està.
Com que ja ho havia promès,
de la boca no diu res
i senyala amb la mà dreta...
...
Appendix XXVIII. Lepus et bubulcus
Multos uerbis blandos esse, pectore infideles
Cum uenatorem celeri pede fugeret lepus
et a bubulco uisus ueprem inreperet:
"Per te oro superos perque spes omnes tuas,
ne me indices, bubulce; nihil umquam mali
huic agro feci." Et rusticus: "Ne timueris;
late securus." Iamque uenator sequens:
"Quaeso, bubulce, numquid huc uenit lepus?"
"Venit, sed abiit hac ad laeuam," et dexteram
demonstrat nutu partem. Venator citus
non intellexit seque e conspectu abstulit.
Tunc sic bubulcus: "Ecquid est gratum tibi,
quod te celaui?" "Linguae prorsus non nego
habere atque agere maximas me gratias;
uerum oculis ut priueris opto perfidis."
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada