dimarts, 24 d’abril de 2012

Del puny estret


Al terra com qui s’enterra,
diligent i feinerosa,
excavava la Rabosa
un forat per fer-s’hi el cau.
Així com la sorra esquerpa
d’aquell clot avança i rau,
va a parar en una caverna
d’un Dragó que s’hi escau.
En el fons d’aquella cova,
per la seva gran sorpresa,
resulta que s’hi revela
que s’hi guarda un gran tresor.
Quan la Guineu va i el troba
del Drac treu tot son ardor;
amb mal esguard s’hi oposa,
i s’hi enfronta amb gran remor.
—No t’apuris amic meu,
per mi això no té valor.
I ara tampoc te m’enfadis
si et pregunto de tot cor:...
...



Liber IV - XXI. Vulpis et Draco

Vulpes cubile fodiens dum terram eruit
agitque pluris altius cuniculos,
peruenit ad draconis speluncam ultimam,
custodiebat qui thesauros abditos.
Hunc simul aspexit: "Oro ut inprudentiae
des primum ueniam; deinde si pulchre uides
quam non conueniens aurum sit uitae meae,
respondeas clementer: quem fructum capis
hoc ex labore, quodue tantum est praemium
ut careas somno et aeuum in tenebris exigas?"
"Nullum" inquit ille, "uerum hoc ab summo mihi
Ioue adtributum est." "Ergo nec sumis tibi
nec ulli donas quidquam?" "Sic Fatis placet."
"Nolo irascaris, libere si dixero:
dis est iratis natus qui est similis tibi."
Abiturus illuc quo priores abierunt,
quid mente caeca miserum torques spiritum?
Tibi dico, auare, gaudium heredis tui,
qui ture superos, ipsum te fraudas cibo,
qui tristis audis musicum citharae sonum,
quem tibiarum macerat iucunditas,
obsoniorum pretia cui gemitum exprimunt,
qui dum quadrantes aggeras patrimonio
caelum fatigas sordido periurio,
qui circumcidis omnem inpensam funeris,
Libitina ne quid de tuo faciat lucri.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada