Retorn

El perquè n’era titllat
i, entre la tropa, passava
per ser un efeminat,
era el que s’abalançava
no caminant prou trempat.
En fóra o no en fos veritat,
ample i alt era de cos,
com un talòs, gran i gros,
però també delicat:
tendre i tou com n’és un ós.
Mentre acampen en bivac,
del General han robat
els vestits de son bagatge
i el primer en ser-ne acusat
no va ser pas el seu patge.
Amb Pompeu a l’auditori,
porten davant del Pretori
a qui no en podia estar al marge.
I pregunten al soldat,
per sa luxúria notori,
de voluptuós sospitat,
si era ell qui havia estat.
Diu que no, ben enfadat,
indignat d’infamatori,
que res ell ha saquejat.
I llença un escopinyat
que es refrega entre les mans
i se les porta a la vista.
Jura als déus que es mori abans
o que li caiguin els ulls
si mai n’ha tingut antulls;
que ell, ni furta, ni pispa...
...

Appendix X. Pompeius et miles

Quam difficile sit hominem nosse

Magni Pompeii mile uasti corporis

fracte loquendo et ambulando molliter

famam cinaedi traxerat certissimi.

Hic insidiatus nocte iumentis ducis

cum ueste et auro et magno argenti pondere

auertit mulos. Factum rumor dissipat;

arguitur miles, rapitur in praetorium.

Tum Magnus: "Quid ais? Tune me, commilito,

spoliare es ausus?" Ille continuo exscreat

sibi in sinistram et sputum digitis dissipat:

"Sic, imperator, oculi exstillescant mei,

si uidi aut tetigi." Tum uir animi simplicis

id dedecus castrorum propelli iubet,

nec cadere in illum credit tantam audaciam.

Breue tempus intercessit, et fidens manu

unum de nostris prouocabat barbarus.

Sibi quisque metuit; primi iam mussant duces.

Tandem cinaedus habitu, sed Mars uiribus,

adit sedentem pro tribunali ducem,

et uoce molli: "Licet?" eum uero eici,

ut in re atroci, Magnus stomachans imperat.

Tum quidam senior ex amicis principis:

"Hunc ego committi satius fortunae arbitror,

in quo iactura leuis est, quam fortem uirum,

qui casu uictus temeritatis te arguat."

Assensit Magnus et permisit militi

prodire contra; qui mirante exercitu

dicto celerius hostis abscidit caput,

uictorque rediit. His tunc Pompeius super:

"Corona, miles, equidem te dono libens,

quia uindicasti laudem Romani imperi;

sed exstillescant oculi sic" inquit "mei,"

turpe illud imitans ius iurandum militis,

"nisi tu abstulisti sarcinas nuper meas."