Pel crític

Si als déus bé plau o bé ha de plaure,
res n’ha de fer qui mal vol veure
si el reble cau com ha de caure
o si s’escau a bon principi.
Qui llegint va portant un metre
i qui amb afany hi participi
tant és de plany com d’escometre.
Del viu delit es vol bestraure
qui analitzant tan prim hi miri,
que al minuciós no vull complaure.
Encadenar el troqueus usuals
amb set o vuit residuals peus,
formant estrofes desiguals,
o bé allargant si venen breus.
Seran si es doblen dispondeus
desigualant als seus aitals;
i si s’escurcen dicoreus...
...

Liber IV.  VII  PHAEDRUS

Tu qui, nasute, scripta destringis mea

et hoc jocorum legere fastidis genus, 

parva libellum sustine patientia,

severitatem frontis dum placo tuae 

et in cothurnis prodit Aesopus novis.

Utinam nec umquam Pelii nemoris jugo 

pinus bipenni concidisset Thessala, 

nec ad professae mortis audacem viam

fabricasset Argus opere Palladio ratem, 

inhospitalis prima quae Ponti sinus 

patefecit in pernitiem Graium et Barbarum ! 

Namque et superbi luget Aeetae domus 

et regna Peliae scelere Medeae jacent, 

quae saevum ingenium variis involvens modis 

illic per artus fratris explicuit fugam, 

hic caede patris Peliadum infecit manus.