Elació

Al veure a un Bou un Gripau
li semblà de tan gran talla
que quedà bocabadat.
Encà amb cara de babau
dirigint-se a la brivalla
que rondaven pel costat
diu que allò ni és ni ha estat.
Ni pot ser ni mai seria:
ser el més gros de tot el llac
a ell tot sol corresponia
el fruir-ne l’afalac.
Sobtat, doncs, d’aquell Vedell
i copsar sa enormitat,
empapat de bavallosa
s’embolica del cab d’ell:
la presència aparatosa
li farceix d’enveja el pap.
Haurà de posar remei
a l’ofensa desairosa:
va i unfla sa pell rugosa
a l’arranc d’un mal rampell.
Estant d’aire empapussat
I arrambant qui li fa nosa,
demana ara al servei
qui seria més gros: si ell
o el que pastura en el prat...
................

------------------------------
XdF©2011
-----------------------------------------------------------

Faula XX del Llibre Segón
De la superba Granota Y del ferocissim Thoro

Lo que molt se vol inflar, per força ha de reventar.
Una arrogant y superbíssima Granota, vehent pasturar un ferocissim Thoro, desijà egualar-se ab aquell en la proporció. Y així, comencant a inflar-se tant, que li semblava Ésser de tanta magnitut com lo Thoro, demanà a sos fills si era gran com aquell. Y responent-li aquells que no, torna a mes inflarse Y a la fi, demanant així mateix a sos filis si era egual en quantitat ab lo Thoro, y sabent de aquells que encara no s'egualava ab aquell, inflant-se la terça vegada, finalment esclatà.
Denota aquesta faula, que lo que s'infla mes del que basta la natural condició sua, a la fí de la sua elació es esclatar y totalment perdres.
----------
Carles Amorós ©1550
----------

Llibre I. XXIV. Rana rupta et bos

Inops, potentem dum vult imitari, perit.
In prato quondam rana conspexit bovem,
et tacta invidia tantae magnitudinis
rugosam inflavit pellem. Tum natos suos
interrogavit an bove esset latior.
Illi negarunt. Rursus intendit cutem
maiore nisu, et simili quaesivit modo,
quis maior esset. Illi dixerunt 'bovem'.
Novissime indignata, dum vult validius
inflare sese, rupto iacuit corpore.

Font: Manuscrit de la Biblioteca Arctopolitana (Pori)

Ignorància disculpada

Regirant el gall el terra
de sobte es troba una perla.
Se la mira i la remira;
no essent pas el que ell estima
no hi troba cap altre valor.

Enterrats sota l’arena,
busca cucs de nit i dia,
i amb els grans de mill somnia;
és tota la seva conhort,
rebutjant perles... i els grans d’or.

------------------------------
Anton Marco©2011
-----------------------------------------------------------

Faula I del Llibre Primer
del Gall y de la preciosa Margarita

Lo vigilant Gall, cercant ab que pogués satisfer a la sa intollerable fam, trobà una pedra preciosa en un impertinent lloch immunde. A la qual destina ab alta veu aquestes paraules : «Oh inestimable pedra! quí t'ha posat entre tanta turpitut y llegesa? Si algun sedejant avar te fos vengut a l'encontre, ab major jucunditat te rebera; que pera mi, mes me aprontara un minim gra de mill que tota la ta incomparable excellencia.» Descriu lo sapientissim Isop aquesta primera faula, contra'ls lectors de aquest scientífich llibre, los quals, no gustant de aquell la interior allegoría, no comprenen la estrema riquesa de una tan admirable y preciosa Margarita.

Llegir y no entendre és menyspreu.

Font: "Libre del savi he claríssim fabulador Ysop" (Barcelona, 1550)
---------------------------------------------

Pullus ad margaritam

In sterquilinio quidam pullus gallinatius dum quaereret escam, invenit margaritam in loco indigno iacentem, quam cum videret iacentem sic ait, O bona res, in stercore hic iaces! si te cupidus invenisset, cum quo gaudio rapuisset ac in pristinum decoris tui statum redisses! ego frustra te in hoc loco invenio iacentem, ubi potius mihi escam quaero, et nec ego tibi prosum, nec tu mihi. haec aesopus illis narrat, qui ipsum legunt et non intellegunt.

Font: Ben Edwin Perry; Babrius and Phaedrus; Loeb Classical Library (Harvard University Press, 1965)
----------------------------------------------------------------------

De gallo et gemma

Fabvla quam scripsit dictis hec prima decoris
Esopus est sapiens sophum uel mente sagacem
Illis qui spernunt, aliud uel munere dignum.
Ecce ferunt quondam nobis nunc dicta uetesta
Quod, querens auidis escam per stercora rostris,
Alliger auifere conspexit munera gemme.
Ast gallus patulo uilem cum gutture predam
Sorbebat; gemme commotus dixerat alme :
Quam cupidus quidam, si te flens corde uideret,
Inde citisque fimo digitis te tolleret imo!
Te limphis purgans reddet priscumque colorem;
Fuluida te ducet letus ceu gaza per euum;
Sed cenis linguam sistas ceu gloria fusca,
Quod ego nil tibi tuque mihi nil utile prestas.
Penniger insipiens ut spreuit regia dona,
Sic stolidi bruti contempnunt optima queque.

Font: Léopold Hervieux, extret del manuscrit Romulus de Nilant.
---------------------------------------------------------------------
De gallo et iaspide
Dum rigido fodit ore fimum, dum queritat escam,
Dum stupet inuenta iaspide gallus, ait:
"Res uili preciosa loco natique nitoris,
Hac in sorde iacens nil mihi messis habes.
Si tibi nunc esset qui debuit esse repertor,
Quem limus sepelit, uiueret arte nitor.
Nec tibi conuenio, nec tu mihi, nec tibi prosum,
Nec mihi tu prodes, plus amo cara minus."
Tu gallo stolidum, tu iaspide pulcra sophie
Dona notes. stolido nil sapit ista seges.

Font: Anonymus Neveleti.
---------------------------------------------------------------------
GALLUS AD MARGARITAM
Gallus escam in sterquilinio quaerens inuenit margaritam. Ait : Optima res, in sterquilinio iaces. Si te cupidus inuenisset, eum gaudio rapuisset, et in decorum tuum redires. Ego quaero escam; nec tu mihi [prodes], nec ego tibi.
Qui ad honorem pertingere ualuissent, si ingenium habuissent.

Font: Léopold Hervieux: "Les fabulistes latins depuis le siècle d'Auguste jusqu'à la. fin du Moyen-Age", del manuscrit d'Adémar de Chabannes
----------------------------------------------------------------------

Pa pastat ab mostalla

De la Vella que enganyá la Dona jove ab la Goceta

Se diu que un noble tenía una dona molt casta y honesta y bella, y ell, volent anar a Roma a vesitar les sanctes reliquies, no volgué metre a sa Muller altra guarda sino a sí mateixa, confiant en ses bones y aprobades costumes. Aquesta dona, aprés que son Marit partí, vivía casta y honestament en totes les coses; la qual, venint de certa negociació pera sa casa, fonch vista per un home jove, y en tant grau comencá de caure en ses amors aquell, que lo día que no la veya paría-li que no estava en sí; y ella, essent requerida per ell, per moltes mijances ab moltes joyes que li enviava, james volgué consentir a ses pregaries. Per lo qual, vehent-se lo Jove del tot menyspreat d'ella, tan gran anxietat y dolor li prés, que caygué en grandíssima malaltía. Empero, així malalt y com podía, moltes vegades anava prop de la casa de sa enamorada, mostrant-se molt trist y dolorós en tant grau, que algunes vegades plorava de sos ulls. Lo qual, anant així, encontrà una Vella, honesta de cara, ab hàbit de religiosa, que li demaná de la causa de sa tristicia y plor; y ell, no volent descobrir lo secret a la Vella, ella li dix: Lo malalt que no vol mostrar sa malaltía al metge, pitjor será. Ohint acó, y considerant que era persona de grandíssima gravitat, ell li descobrí la causa de son mal extesament, demanant d'ella consell y ajuda; la Vella lo consellá, dihent-li: Confórta-t y consóla-t, car si no m'engany en breu t temps haurás les coses per tu desijades. Ella se partí d'ell lleixant-lo ab esperanca; y així, tornada en sa casa, tanca una Goceta dins la súa cambra y la feu estar tres díes sens menjar, y aprés li dona de un pa pastat ab mostalla. Y com la Goceta menjás a la fam de aquell pa, comencáren-li a correr les llágrimes deis ulls ab la cohiçor y agudesa, y amargor de la mostalla; y la Vella porta aquesta Goceta, així plorant, a la casa de la Dona, la qual rebé aquesta religiosa ab cara alegra y honradament, tenint-se per molt contenta d’ésser vesitada de ella, perqué era reputada per persona de bona y religiosa vida. Y, parlant entre elles, veu aquella casta Dona cóm plorava aquella Goceta, y demaná la causa de son plor. La Vella, agudament y enganyosa, li dix : Oh amiga, molt amada, no vulles renovar mes dolors fent-me contar la causa de les llágrimes de aquesta Goceta, perqué en alló hauría mon cor tanta dolor, que poría ésser que abans que ho acabás de comptar finas ma vida. » Y com la Dona casta la pregas molt caldament, comencá la Vella malvada de recomptar, ab un gest de plor y trist, de aquesta manera : Aquesta Goceta que ací está plorant, fonch ma filia propria, la qual en altre temps fonch dona molt gentil y casta, y fonch amada y procurada per un home jove, mes del que dir-se pot. Y lo jove, vehent-se d'ella desemparat, perqué ella presumía molt de sa conciencia, caygué en malaltía incurable per la dolor y aficció que havia de ses amors; per lo qual los Déus, havent misericordia de aquest home, per la culpa que ma filia hagué en no consentir en ses pregaries, la tornaren en goça, segons ara veus; car tan acceptable prech y soplicació y feu lo jove, plorant davant los Déus, que compliren tot alló que de ella prega y suplica. » Y d’aquesta manera recontá la Vella, son parlar demostrant en lo gran enuig y tristor, de manera, que envides podía acabar les paraules. Respós sobre açó la honesta Dona : Oh molt amada, Paor m'has mesa en mon cor, y torbació, sobre lo qual no puch saber qué'm diga; per quant jo mateixa he incorregut en lo semblant crim y delicte, car un home Jove ab tanta afictió y amor me requiría, y tantes vegades, que'm par que per la mía amor se vol morir; mas per amor de la mía castedat y per l’amor que tinch a mon marit jo he menyspresat del tot ses pregaries. » Dix la Vella : « Amiga amada, jo't consell que lo més prest que pugues ojes ses pregaries, per que't pugues salvar y no te hajes a tornar en altra figura, així com ma filia fonch tornada en Goceta.» Y dix la Dona: «Jo'm guardaré per que no sía contraria als Déus, car si ell me vol, no li denegaré lo ofici d’amor. Y si cars será que no m'ho demane, jo mateixa lo hi oferiré si'l puch trobar. Y ab tant, la Vella se regracia de la Dona honesta, y tornant-se pera sa casa, porta al Jove noves y a son apetit concordes; y així ajusta lo amant ab la amada y adquerí y guanyá la gracia de endosos.

----------
Carles Amorós ©1550

Consells sense remei

Caminant a escorrentia
la fluvial aigua es bevia
un Gos a vores del Nil:
a glops torts, tal com venia,
com amb set d’anhel febril.
—No t’apuris, beu tranquil,
no t’inquietis —va i li dia
un Cocodril que el seguia
cautelós com un furtiu—.
—Tant de bo! Així ho faria,
però m’ha entrat l’espavil
només veure el teu estil
i la cua que et fa guia.
Recorrent la voravia
s’allunyava fent l’esquiu
mentre el rèptil resseguia
intentant ser persuasiu.
Persistent li repetia:
—És del tot indigestiu,
t’advindrà una malaltia...
...................

------------------------------
XdF ©2011
------------------------------------------------------------

Liber I. XXV. Canes et Corcodilli  Consilia qui dant prava cautis hominibus et perdunt operam et deridentur turpiter. Canes currentes bibere in Nilo flumine, a corcodillis ne rapiantur, traditum est. Igitur cum currens bibere coepisset canis, sic corcodillus 'Quamlibet lambe otio, noli vereri'. At ille 'Facerem mehercules, nisi esse scirem carnis te cupidum meae'.
Font: Ben Edwin Perry, Babrius and Phaedrus (Harvard College, 1965).
-----------------------------------------------------------------------


CANIS et CROCODILUS
Canes currendo bibunt ex Nilo flumine, ne rapiantur a Crocodillis. Rapidius igitur currens ex Nilo cum bibere coepisset Canis, dixit ei Crocodillus : Quod libet labio tuo, noli uereri. R[espondit] : Facerem quod dicis, nisi esse te scirem carnis meae cupidum.
Qui consilia aduersa sapientibus sumministrant, et non solum quod operantur perdunt, uerum ab eis turpiter deridentur.

Font: Léopold Hervieux (Ademar)
-----------------------------------------------------------------------

Buscant raons

A un rierol rajant pel rost
de la vall del Matarranya
a remullar-s’hi la ganya
se n’hi van presentar dos.
A ben sobrada distància,
ni un ni l’altre neguitós
de qui li feia companya
no tenint pas contenciós.

Cara a l’aigua i mal fixats
a l’espill en rinxolada,
ambdós rostres capbussats,
cadascú prou que s’hi afanya.

Encalmats l’aire i el vent
del serè d’alta muntanya,
al capdamunt del torrent
era el Llop que hi recalava
i delectava, plaent,
mentre que prou lluny, el Xai,
rere la bova i la canya,
ho feia molt més avall
on bé l’aigua s’amansava
entre els gorgs de pedruscall.

Un cop la set ben calmada
de la fera furibunda
un punt d’agre li repunta:
se li presenta la gana
i la discòrdia traspunta.
La gargamella badalla
enfilant una pregunta
per encetar una baralla,
que altra cosa no barrunta:
comença a degotar el fel.

—Per què —reprengué amb recel—
tu torbes ma libació?
Que sense moure’s ni un pel,
simulant el seu esglai,
li respongué amb submissió:

—I jo què puc fer, senyor,
si poso tot el meu zel
en resguardar-vos l’espai;
no són vint passes prou rai
del lluny que l’aigua ens raja
d’acabalada baldor?
Del vostre alè la fragància
a mi no em cal més llargària
per no sentir la bavor,
que no gosaria mai
suscitar l’altercació
ni fer-vos perdre el bon gai
per dicteri o vexació.

Colpejat per la raó
el Llop va i vol afegir
a la lliça un esglaó:

—Sis mesos va fer ahir
que mancant al meu honor
vas difondre mal de mi!

—No us voldria contredir...
però sembla cosa rara,
que us puc dir en el meu favor
per calmar el vostre furor
que nascut no havia encara!

—Vaja! Doncs seria així...
…seria, per tant, ton pare!
...
...
...

------------------------------
Xeremier del Francolí ©2015
------------------------------------------------------------

Faula II.- Del Llop y del mansuet Anyell.

Lo simple Anyell y lo ferocissim Llop, venint a un profunde riu per beure, se trobaren impensadament en aquell. Lo humil Anyell bevía un poch mes baix que'l famejant Llop. De hont, per damnificar a l'Anyell, li dix lo Llop ab furioses paraules: Per què maliciosament me has enterbolit l'aygua? Respós lo benigne Anyell: còm te puch jo enterbolir l'aygua que discorre del lloch hont tu beus allà hont jo bevía? Mas lo inich Llop, no curant de la innocencia del mansuet Anyell, li dix: Per què'm respons ab tan superbioses paraules? Respós lo Anyell: No creya jo enujarte. Dix llavors lo Llop, mirant lo Anyell ab indignada vista: Pochs díes ha que fuy així aprobriat de ton pare. Respós lo Anyell: Quàl rahó vol que reporte jo la pena del oprobi de mon pare? Dix llavors lo Llop, aplicant-li altra nova culpa: Per què m'has destrohit, pasturant, la heretat mía? Respós lo Anyell: Si encara no tinch dents pera pasturar, en què t'he pogut ofendre? Dix finalment lo Llop: Ab tot que jo tinga alguna resposta pera les tes justes escuses, no deixaré persó de dilacerarte. Y així, devorant ab impetuosa furia lo mansuet Anyell, míserament li lleva la vida.
Instroeix aquesta faula que en los inichs y perversos no preval alguna rahó, sino sols la crudelíssima rapinya y violencia.

Font: "Libre del savi he claríssim fabulador Ysop" (Barcelona, 1550)
------------------------------------------------


LUPUS ET AGNUS
Ad rivum eumdem Lupus et Agnus venerant, siti compulsi superior stabat lupus, longeque inferior Agnus. Tunc fauce improba latro incitatus, jurgii causam intulit, 'Cur, inquit, turbulentam fecisti mihi quam bibenti? Loniger contra timens: 'Qui possum, quæso, lacere, quod quereris, Lupe?
A te decurrit ad meos haustus liquor.'
Repulsuo ille veritatis viribus, 'Ante hos sex menses male', ait, 'dixisti mihi'.
Respondit Agnus: 'Equidem natus non eram'.
'Pater hercule tuus', ille inquit, 'male dixit mihi', atque ita correplum lacerat injusta nece.
Hæc propter illos scripta est homines fabula, qui fictis caussis innocentes opprimunt.

Font: Léopold Hervieux: "Les fabulistes latins depuis le siècle d'Auguste jusqu'à la fin du Moyen-Age".
-------------------------------------------------------------------

LUPUS ET AGNUS

Lupus et Agnus ad rivum venerunt. Superior Lupus, longe inferior Agnus. Tunc fauce improba latro incitatus iurgio dixit : Cur turbulentam fecisti mihi aquam? Laniger : Qui fieri potest, dum a te liquor decurrens ad meum os venit? L[upus] : Ante hos sex menses maledixisti mihi. R[es]p[ondit] : Non eram natus. L[upus] : Pater tuus maledixit mihi. Et ita correptum lacerat iniuste.
Qui fictis causis innocentes opprimunt.

Font: Léopold Hervieux, extret del manuscrit d'Adémar de Chabannes
--------------------------------------------------------------------


DE LUPO ET AGNO BIBENTIBUS
Contra opprimentes pauperes.
Lupus et Agnus biberunt de eodem riuulo, et ait Lupus: Quare turbas aquam meam? Et ait Agnus: Non turbo, quia uos bibitis superos, et aqua fluit de uobis ad me. Et ait Lupus: Maledicte, contradicis mihi, et es ita audax? Et statim deuorauit Agnum.
Ita diuites pro nulla causa, qualitercumque respondeant pauperes, ipsos deuorant.

Font: Léopold Hervieux, extret del manuscrit d'Odo de Cheriton
--------------------------------------------------------------------

de lupo et agno
Lupus et Agnus simul de rivo biberunt; sed Lupus erat in parte superiori et Agnus in inferiori. Lupus itaque, cum haustum fecerat, erexit se et dixit ad Agnum : Tu qui lanam in decepcione portas, semper meis offensis insistis. Agnus vero, ad hanc vocem trepidus, timide respondit et humiliter : Domine potens et tremende, quare tam aspere michi loqueris innocenti? Quas enim offensas possem parvulus ego tibi inferre? Et Lupus ait : Tu turbas aquam, quod inde gustare non possum. Responditque Agnus : Mira sunt que dicis; quia, cum tu sis superius et ego inferius, quomodo possum tibi aquam turbare? Sed occasionem adversum me queris, sicut qui vult ab amico recedere. Tunc ergo exasperatus Lupus ait iterum : Tu minis (sic pro nimis) es garrulus et iurgia mecum multiplicare presumis, sicut pater tuus, qui, nondum transactis sex mensibus, de eodem in hoc loco michi servivit, quod in te merito redundabit. Et ait miser Agnus : Cur sic in me illas patris culpas refundis, qui nondum natus eram? Tunc raptor ait : Sic michi respondes in omnibus, et reclamare non cessas? Irruensque in eum, guttur eius crudeliter apprehendit et finem fecit verborum.
[Moralitas.] Sic tyranni faciunt : cum innocentum res vel mortem cupiunt, sive iuste sive iniuste eos spoliant et opprimunt.

Font: Léopold Hervieux, "Les fabulistes latins depuis le siècle d'Auguste jusqu'à la fin du Moyen-Age" (1893-1899). Volum 2.
--------------------------------------------------------------------

De lupo et agno
Ast iustum sontemque simul hec fabula tangit.
Improbus ecce lupus sitiens ac laniger agnus.
Currunt ad liquidas potantes fluminis undas;
Atque ferox, limphas lambens trux gurgitis altis,
Potanti dixit imis mitique bidenti :
Improbe, pollueras cunctos Mihi turbine fluctus.
Talia tunc tremulo depromsit pectore mitis
Agnus, lanigero commotus uiscere, narrans
Spumigeras possim quali nunc ordine limphas
Perturbare tuis currentes faucibus istuc?
Non tardansque ferus ueris opponere falsa,
Nunc agno dixit : Mihi tu male dicta reponis.
Corniger ast agnus respondit famine uera
Falsidico : Tibi nil spurcum iniustumue loquutus?
Horrisonisque lupus frendens ut dentibus ursus :
Sic genitorque tuus potantes fontibus istis
Audax perfecit mihi, trux conamine mentis,
Bis ternis uicibus lune nunc luce peracta.
Velliger enque bidens timido tunc ore ferebat :
Numquid natus eram molli tunc uiscere matris?
Raucifersique lupus iratus cordibus inquit :
Audacter faris, dicens hec, improbe latro.
Adprehenditque lupus rapidis tunc dentibus agnum;
Insontes auido consumpsit gutture carnes.
Sicque truces aliis dicunt famine falso,
Vt rapiant predam, uitam et luce redacta.

Font: Léopold Hervieux, extret del Romulus de Nilant.
------------------------------------------------

De lupo et agno
Est lupus, est agnus. sitit hic, sitit ille. fluentum
Limite non uno querit uterque siti.
In summo bibit amne lupus, bibit agnus in imo.
Hunc timor inpugnat uerba monente lupo:
"Rupisti potumque michi riuoque decorem."
Agnus utrumque negat se racione tuens:
Nec tibi nec riuo nocui. nam prona supinum
Nescit iter nec adhuc unda nitore caret.
Sic iterum tonat ore lupus: Michi dampna minaris.
Non minor, agnus ait. Cui lupus: Immo facis.
Fecit idem tuus ante pater sex mensibus actis.
Cum bene patrisses, crimine patris obi.
Agnus ad hec: Tanto non uixi tempore. Predo
Sic tonat: An loqueris, furcifer? huncque uorat.
Sic nocet innocuo nocuus, causamque nocendi
Inuenit. Hii regnant qualibet urbe lupi.

Font: Issac Nicholas Nevelet (1610)

Vet-ho aquí i vet-ho allà

Un pagès benevolent,
un dia que feia vent,
sobre la neu estesa,
troba una serp malmesa.

Inerta i sens moviment
de l'animal s'apiada,
prenent-la, indiferent,
i se l'emporta a casa.

Tant manyac com imprudent
se la guarda a la sina.
Quan el cos ja està calent
li revé desseguida.

Obre els ulls i aixeca el cap,
ja es mou amb energia
i li fa un gest ingrat,
se'l mira i desafia.

Contra el seu benefactor
s'encara de bo i millor,
li dona una picada.
Vet-ho aquí la paga.

------------------------------
Anton Marco ©2011
------------------------------------------------------------

LLIBRE PRIMER Faula X — De l'Home y de la Serp.

Devém perdonar a L'ignorant y castigar al mal.

Fent crudelissim fret en lo temps de l'espantable Ivern, un benigne Home, mogut a pietat, acollí en la súa posada una Serp, alimentant-la dels seus propris béns. Seguís que sobrevenint lo calorós estiu, la verinosa Serp se comengá a malignar contra'l cortés Home; y volent foragitar aquella de la súa posada, la ingrata y crudelíssima Serp, contrastanli ab vérinosos mossos, jamás volgué obehir-lo.
Mostra aquesta faula, que los inichs en lloch de remunerar los que'ls benefiquen, se indignen mes contra aquells, de forma que per salutífera triaga los donen mortífer veri, y per incomparable delit, intollerable pena, y per fidelíssima pietat, fraudulós engany.
----------
Carles Amorós ©1550
----------

Liber IV. XX. Serpens Misericordi Nociua

 Qui fert malis auxilium, post tempus dolet.
Gelu rigentem quidam colubram sustulit
sinuque fouit, contra se ipse misericors;
namque, ut refecta est, necuit hominem protinus.
Hanc alia cum rogaret causam facinoris,
respondit: "Ne quis discat prodesse improbis."
----------------------------------------------------------------------

Agricola et Anguis

Agricola anguem reperit, frigore paene exstinctum.
Misericordia motus, eum fovit sinu et subter alas recondidit.
Mox anguis recreatus vires recepit, et agricolae, pro beneficio, letale vulnus inflixit.
—Haec fabula docet qualem mercedem mali pro beneficiis reddere soleant.

----------------------------------------------------------------------

De Colubro et Homine

Coluber, hyeme constrictus, Hominis graciam ut vivere posset postulavit. Homo ergo, eius misertur, ipsum hospicio collegit et tota eum hyeme nutrivit. Estate autem facta, cepit Coluber iniuriosus fieri, et veneno su domum et vasa infecit, nec de voluntate sua exire curavit, nisi violenter eiiceretur.
Moralitas. Sic iniqui et perversi bonis merita sua reconpensare solent, in fine semper ac(c)uleos exer[c]entes et pro melle venenum reddentes.

Font: Léopold Hervieux (Romulus Anglicus)
-----------------------------------------------------------------------

De Homine qui posuit Serpentem in sinu suo

Quod non est confidendum de hoste suo.
Serpens semel iacebat super terram gelatam et multum algebat. Homo quidam hoc uidens, pietate motus, accepit Serpentem et posuit in sinum suum ad calefaciendum. Serpens calefactus Hominem fortiter pungebat. Et ait: Quare ita male me punxisti? quia sinu meo pro bono tuo te collocaui? Respondit: Nonne scis quod semper sunt inimicie inter genus meum et hominem, et naturaliter ipsum odio? Nonne scis quod Serpens in sinu, Mus in pera, Ignis in grenio (sic) male remunerant hospites suos?
Saraceni captiui, quando possunt, dominos suos perimunt et euadunt. Similiter peruersus, licet beneficium ab eo, quem habet odio, recipiat, semper, cum poterit, ei nocebit. Vnde quidam: / Odero, cum potero; si non, inuitus amabo. / Similiter, qui malam habet naturam, semper, cum potest, naturam suam exercet. Ideo hominem naturaliter peruersum nunquam tibi associes, nunquam te ipsum ei credas.

Font: Léopold Hervieux (Odo de Cheriton)
-----------------------------------------------------------------------

Femina et Coluber

Frigore et gelu rigentem quaedam pietatis causa Colubrum ad se sustulit, et in latere suo habuit, et tota hieme fouit. Refectus usque ad tempus coepit esse iniuriosus est ueneno multa foedare, ne cum gratia exiret. Iniuriosus pelliter.
Qui sponte ingratos fouent, et cum exire uelint, nocent.

Font: Léopold Hervieux (Ademar)
------------------------------------------------------------------------

De Rustico et Colubro

Dum nive canet humus, glacies dum sopit aquarum
Cursus, in colubrum turbida sevit hiems;
Hunc videt, hunc reficit hominis clementia: ventum
Temperat huic tecto, temperat igne gelu.
Ore serit virus coluber, sic toxicat edem;
Hospes ait colubro: non rediturus abi.
Non exit coluber nec vult exire, sed heret
Amplectensque virum sibila dira movet
Reddere gaudent homo nequam pro melle venenum,
Pro fructu penam, pro pietate dolum.

Font: Sandro Boldrini; Argo, (1994), (Gualterus Anglicus -Walter of England, Nevelet-)
------------------------------------------------------------------------

Lleialtat provada

Donant-li trossos de pa
tenia un Lladre de nit
a un Gos ben encobeït
com si el volgués encebar.

Quan ja se l’havia atret,
tenint-lo del tot seduït,
es va acabar l’amansar
i va preparar el pertret
de les eines de bandit.

Semblant estar satisfet
al Gos va tocar el parlar
abocant pel descosit:...
.............

------------------------------
XdF©2011
------------------------------------------------------------

LLIBRE SEGÓN Faula III — De l'astut Lladre y del Fidelissim Goç

Lo que sabiesa no té, per lo molt pert lo poch.

Un astut Lladre, anant a furtar de nit, entra en una rica posada; y trobant en aquella un Goc que lladrava, li dona un poch de pa perqué no fos sentit. Al qual dix lo Goc : « Per qué'm dones aquest pa ? Mou-te alguna caritat, o dónes-lo'm per enganyar-me ? Y si tu lleves la roba y la vida a qui'm sostenta, hónt trobaré jo quí m'avide? Per cert mes salutífer es pera mi lladrar que servar silenci, perqué jo no sols lo present temps contemple, mas lo esdevenidor imagine. » Oh fidelissim Goc, respós lo Lladre, que per conservar-se en la súa fidelitat no vol adherir a les en ganyoses persuasions míes!
Consideren aquesta entricada faula, aquells qui sois per un delitos menjar se aconorten de perdre la vida y renóm de gloriosa fama.
----------
Carles Amorós ©1550
----------

Liber I - XXIII. Canis Fidelis 

Repente liberalis stultis gratus est,
verum peritis inritos tendit dolos.
Nocturnus cum fur panem misisset cani,
obiecto temptans an cibo posset capi,
'Heus', inquit 'linguam vis meam praecludere,
ne latrem pro re domini? Multum falleris.
Namque ista subita me iubet benignitas
vigilare, facias ne mea culpa lucrum'.
-------------------------------------------

CANIS FIDELIS

Nocturnus Fur cum panem misisset Cani, Canis ait : Linguam meam uis praecludere, pro re Domini mei ne latrem. Quaeris ut faciam (sic pro facias) per meam culpam lucrum.
Quia repentina liber[ali]tas stultis grata esse uidetur, peritis inita.

Ademar