A un rierol rajant pel rost
de la vall del Matarranya
a remullar-s’hi la ganya
se n’hi van presentar dos.
A ben sobrada distància,
ni un ni l’altre neguitós
de qui li feia companya
no tenint pas contenciós.
Cara a l’aigua i mal fixats
a l’espill en rinxolada,
ambdós rostres capbussats,
cadascú prou que s’hi afanya.
Encalmats l’aire i el vent
del serè d’alta muntanya,
al capdamunt del torrent
era el Llop que hi recalava
i delectava, plaent,
mentre que prou lluny, el Xai,
rere la bova i la canya,
ho feia molt més avall
on bé l’aigua s’amansava
entre els gorgs de pedruscall.
Un cop la set ben calmada
de la fera furibunda
un punt d’agre li repunta:
se li presenta la gana
i la discòrdia traspunta.
La gargamella badalla
enfilant una pregunta
per encetar una baralla,
que altra cosa no barrunta:
comença a degotar el fel.
—Per què —reprengué amb recel—
tu torbes ma libació?
Que sense moure’s ni un pel,
simulant el seu esglai,
li respongué amb submissió:
—I jo què puc fer, senyor,
si poso tot el meu zel
en resguardar-vos l’espai;
no són vint passes prou rai
del lluny que l’aigua ens raja
d’acabalada baldor?
Del vostre alè la fragància
a mi no em cal més llargària
per no sentir la bavor,
que no gosaria mai
suscitar l’altercació
ni fer-vos perdre el bon gai
per dicteri o vexació.
Colpejat per la raó
el Llop va i vol afegir
a la lliça un esglaó:
—Sis mesos va fer ahir
que mancant al meu honor
vas difondre mal de mi!
—No us voldria contredir...
però sembla cosa rara,
que us puc dir en el meu favor
per calmar el vostre furor
que nascut no havia encara!
—Vaja! Doncs seria així...
…seria, per tant, ton pare!
...
...
...
------------------------------
Xeremier del Francolí ©2015
------------------------------------------------------------
Faula II.- Del Llop y del mansuet Anyell.
Lo simple Anyell y lo ferocissim Llop, venint a un profunde riu per beure, se trobaren impensadament en aquell. Lo humil Anyell bevía un poch mes baix que'l famejant Llop. De hont, per damnificar a l'Anyell, li dix lo Llop ab furioses paraules: Per què maliciosament me has enterbolit l'aygua? Respós lo benigne Anyell: còm te puch jo enterbolir l'aygua que discorre del lloch hont tu beus allà hont jo bevía? Mas lo inich Llop, no curant de la innocencia del mansuet Anyell, li dix: Per què'm respons ab tan superbioses paraules? Respós lo Anyell: No creya jo enujarte. Dix llavors lo Llop, mirant lo Anyell ab indignada vista: Pochs díes ha que fuy així aprobriat de ton pare. Respós lo Anyell: Quàl rahó vol que reporte jo la pena del oprobi de mon pare? Dix llavors lo Llop, aplicant-li altra nova culpa: Per què m'has destrohit, pasturant, la heretat mía? Respós lo Anyell: Si encara no tinch dents pera pasturar, en què t'he pogut ofendre? Dix finalment lo Llop: Ab tot que jo tinga alguna resposta pera les tes justes escuses, no deixaré persó de dilacerarte. Y així, devorant ab impetuosa furia lo mansuet Anyell, míserament li lleva la vida.
Instroeix aquesta faula que en los inichs y perversos no preval alguna rahó, sino sols la crudelíssima rapinya y violencia.
Font: "Libre del savi he claríssim fabulador Ysop" (Barcelona, 1550)
------------------------------------------------
LUPUS ET AGNUS
Ad rivum eumdem Lupus et Agnus venerant, siti compulsi superior stabat lupus, longeque inferior Agnus. Tunc fauce improba latro incitatus, jurgii causam intulit, 'Cur, inquit, turbulentam fecisti mihi quam bibenti? Loniger contra timens: 'Qui possum, quæso, lacere, quod quereris, Lupe?
A te decurrit ad meos haustus liquor.'
Repulsuo ille veritatis viribus, 'Ante hos sex menses male', ait, 'dixisti mihi'.
Respondit Agnus: 'Equidem natus non eram'.
'Pater hercule tuus', ille inquit, 'male dixit mihi', atque ita correplum lacerat injusta nece.
Hæc propter illos scripta est homines fabula, qui fictis caussis innocentes opprimunt.
Font: Léopold Hervieux: "Les fabulistes latins depuis le siècle d'Auguste jusqu'à la fin du Moyen-Age".
-------------------------------------------------------------------
LUPUS ET AGNUS
Lupus et Agnus ad rivum venerunt. Superior Lupus, longe inferior Agnus. Tunc fauce improba latro incitatus iurgio dixit : Cur turbulentam fecisti mihi aquam? Laniger : Qui fieri potest, dum a te liquor decurrens ad meum os venit? L[upus] : Ante hos sex menses maledixisti mihi. R[es]p[ondit] : Non eram natus. L[upus] : Pater tuus maledixit mihi. Et ita correptum lacerat iniuste.
Qui fictis causis innocentes opprimunt.
Font: Léopold Hervieux, extret del manuscrit d'Adémar de Chabannes
--------------------------------------------------------------------
DE LUPO ET AGNO BIBENTIBUS
Contra opprimentes pauperes.
Lupus et Agnus biberunt de eodem riuulo, et ait Lupus: Quare turbas aquam meam? Et ait Agnus: Non turbo, quia uos bibitis superos, et aqua fluit de uobis ad me. Et ait Lupus: Maledicte, contradicis mihi, et es ita audax? Et statim deuorauit Agnum.
Ita diuites pro nulla causa, qualitercumque respondeant pauperes, ipsos deuorant.
Font: Léopold Hervieux, extret del manuscrit d'Odo de Cheriton
--------------------------------------------------------------------
de lupo et agno
Lupus et Agnus simul de rivo biberunt; sed Lupus erat in parte superiori et Agnus in inferiori. Lupus itaque, cum haustum fecerat, erexit se et dixit ad Agnum : Tu qui lanam in decepcione portas, semper meis offensis insistis. Agnus vero, ad hanc vocem trepidus, timide respondit et humiliter : Domine potens et tremende, quare tam aspere michi loqueris innocenti? Quas enim offensas possem parvulus ego tibi inferre? Et Lupus ait : Tu turbas aquam, quod inde gustare non possum. Responditque Agnus : Mira sunt que dicis; quia, cum tu sis superius et ego inferius, quomodo possum tibi aquam turbare? Sed occasionem adversum me queris, sicut qui vult ab amico recedere. Tunc ergo exasperatus Lupus ait iterum : Tu minis (sic pro nimis) es garrulus et iurgia mecum multiplicare presumis, sicut pater tuus, qui, nondum transactis sex mensibus, de eodem in hoc loco michi servivit, quod in te merito redundabit. Et ait miser Agnus : Cur sic in me illas patris culpas refundis, qui nondum natus eram? Tunc raptor ait : Sic michi respondes in omnibus, et reclamare non cessas? Irruensque in eum, guttur eius crudeliter apprehendit et finem fecit verborum.
[Moralitas.] Sic tyranni faciunt : cum innocentum res vel mortem cupiunt, sive iuste sive iniuste eos spoliant et opprimunt.
Font: Léopold Hervieux, "Les fabulistes latins depuis le siècle d'Auguste jusqu'à la fin du Moyen-Age" (1893-1899). Volum 2.
--------------------------------------------------------------------
De lupo et agno
Ast iustum sontemque simul hec fabula tangit.
Improbus ecce lupus sitiens ac laniger agnus.
Currunt ad liquidas potantes fluminis undas;
Atque ferox, limphas lambens trux gurgitis altis,
Potanti dixit imis mitique bidenti :
Improbe, pollueras cunctos Mihi turbine fluctus.
Talia tunc tremulo depromsit pectore mitis
Agnus, lanigero commotus uiscere, narrans
Spumigeras possim quali nunc ordine limphas
Perturbare tuis currentes faucibus istuc?
Non tardansque ferus ueris opponere falsa,
Nunc agno dixit : Mihi tu male dicta reponis.
Corniger ast agnus respondit famine uera
Falsidico : Tibi nil spurcum iniustumue loquutus?
Horrisonisque lupus frendens ut dentibus ursus :
Sic genitorque tuus potantes fontibus istis
Audax perfecit mihi, trux conamine mentis,
Bis ternis uicibus lune nunc luce peracta.
Velliger enque bidens timido tunc ore ferebat :
Numquid natus eram molli tunc uiscere matris?
Raucifersique lupus iratus cordibus inquit :
Audacter faris, dicens hec, improbe latro.
Adprehenditque lupus rapidis tunc dentibus agnum;
Insontes auido consumpsit gutture carnes.
Sicque truces aliis dicunt famine falso,
Vt rapiant predam, uitam et luce redacta.
Font: Léopold Hervieux, extret del Romulus de Nilant.
------------------------------------------------
De lupo et agno
Est lupus, est agnus. sitit hic, sitit ille. fluentum
Limite non uno querit uterque siti.
In summo bibit amne lupus, bibit agnus in imo.
Hunc timor inpugnat uerba monente lupo:
"Rupisti potumque michi riuoque decorem."
Agnus utrumque negat se racione tuens:
Nec tibi nec riuo nocui. nam prona supinum
Nescit iter nec adhuc unda nitore caret.
Sic iterum tonat ore lupus: Michi dampna minaris.
Non minor, agnus ait. Cui lupus: Immo facis.
Fecit idem tuus ante pater sex mensibus actis.
Cum bene patrisses, crimine patris obi.
Agnus ad hec: Tanto non uixi tempore. Predo
Sic tonat: An loqueris, furcifer? huncque uorat.
Sic nocet innocuo nocuus, causamque nocendi
Inuenit. Hii regnant qualibet urbe lupi.
Font: Issac Nicholas Nevelet (1610)
