Pacte contra Natura

Estols de Coloms al vent
fabriquen grans giravolts,
hi aletegen audaçment
reprenent els seus envols.
Sens torbament van i venen,
sols a l’aire se sostenen
sense més preocupació,
sempre i quan hi siguin sols.
No piula el Colom quan vola
sinó quan del tot reposa,
que han de fer sempre atenció,
quan no a l’Àguila horrorosa,
als Milans, que me’ls esperen,
als Falcons que’ls esparveren
sinó al Gavilà traïdor.
Havent-s’ho pensat millor,
el Milà, de tant volar,
de rodar i fer el ballarí
per a aconseguir el menjar
amb les eines de bel·luí,
un dia se’n va cansar
i un pacte va proposar
a l’encontre del destí.
Als Coloms va convenir
que aleshores i endavant
podrien d’ell refiar.
Cap atac faria més
quan anessin planejant.
No els tornaria a ferir
i així fugir no els calgués.
Que no els calia patir,
ja podien reposar.

—Mai del tot has volgut dir?
—un Colom va dir sorprès—
Què en faràs, doncs, de les arpes
quan te’n revinguin les ganes?...
..................

 ------------------------------
XdF ©2011
-----------------------------------------------------------
LLIBRE SEGÓN
Faula .II. — Dels temerosos Coloms, del velocissim Milá y del crudelissim Falcó
Espantant-se los simples Coloms del velocissim Milá, prengueren per protector, per defendres de aquell, al ferocissim Falcó. Mas començant-los a devorar lo Falcó, fengint que ho feya per castigar los qui delinquíen, dix un antich Colom a tots los altres : « Mes fácils eren de comportar los oprobriosos danys del Milá, que los de un tal inich defensor que'ns destrueix y devora. »
Exhorta aquesta faula, que l'home déu obrar los seus actes ab prudencia, mirant lo succehiment de aquells; que millor es sofrir una poca de pena, que per rembre aquella caure en altra mes gravíssima.

Font: "Libre del savi he claríssim fabulador Ysop" (Barcelona, 1550)
--------------------------------




COLUMBAE ET MILVUS Columbae cum semper fugerent, et celeritate pennarum mutassent necem, consilio raptor uertit fallaciam, et genus incertum decepit h[oc] m[odo] : Cur sollicitum non eligitis unum, qui uos defendat? Cur me non eligitis pacto foederis regem, ut uos ab omnibus praestem iniuriis? At illae credentes tradunt se Miluo. Qui regnum adeptus coepit uesci singulas et (ad) imperium saeuis unguibus exercere. Una ex reliquis : Sic merito agitur, qui (sic) nostrum spiritum tali credidimus inimico. Qui se committit tutandum homini, auxilium cum quaerit, exitium inuenit.

Font: Text d'Ademar de Chabannes
-----------------------------------------------------------------------




Milvus et Columbae Qui se committit homini tutandum improbo,
auxilia dum requirit, exitium invenit.
Columbae saepe cum fugissent milvum,
et celeritate pinnae vitassent necem,
consilium raptor vertit ad fallaciam,
et genus inerme tali decepit dolo:
'Quare sollicitum potius aevum ducitis
quam regem me creatis icto foedere,
qui vos ab omni tutas praestem iniuria?'
Illae credentes tradunt sese milvo.
Qui regnum adeptus coepit vesci singulas,
et exercere imperium saevis unguibus.
Tunc de reliquis una 'Merito plectimur,
huic spiritum praedoni quae commisimus.

Font: "Les fabulistes latins depuis le siècle d'Auguste jusqu'à la fin du moyen age"
 ---------------------------------------------------------------------

Demana qui t'ha pegat

Quan ja està domesticat
el que és Llop de veritat,
sigui blanc o sigui tord,
es transforma en Gos pelat.
Se’n pot fer gran varietat,
igual deriva en Ca bord
que en Ca mal entravessat.
Si és de bona aconhort
tant pot servir a caçador
que a les manyes de pastor,
si del bosc n’està afectat.
Mai tindrà ungles de gat
per més valerós que sia,
mes per amansat que estiga
pot tenir un moment llampat.
De les dents ell es refia,
com el Llop, en tot plegat,
que també potser homicida,..
.....................

------------------------------
XdF ©2011
------------------------------------------------------------

Faula .IIII. — Del Mostí y de la Ovella

Un ferocissim Mostí, demanant a una mansueta Ovella certa quantitat de pa que pretenía haver-li prestat, la Ovella negava totalment haverla rebuda. Y alterquant en aquesta forma, vingueren davant lo prudentissim Jutge. En presencia del qual, preposant lo inich Mostí la súa fraudulosa demanda, y essent-li contradit per la simple Ovella, lo Mostí se oferí probar la súa petició ab auténtichs testimonis. Y encontrant lo Llop, lo Buytre y lo Milá, los prega que testificassen de fals contra la miserable Ovella. Los quals, assistint davant lo Jutge, afermaren la Ovella haver rebut del Mostí lo pa que aquell pretenía. Per lo testimoni dels quals, condempnant lo decebut Jutge la innocent Ovella, aquella no tenint ab que pagar lo just preu del pa al Mostí, a la fí tresquillant-se la llana paga ab aquella lo que no devía. Per hont, sofrí intollerable fret, aquell crudelissim ivern la trista.
Amonesta aquesta faula, que los hómens inichs y malívols no pensen sino en damnificar, ab cavillosos enganys, los mansuets y simples.

Font: "Libre del savi he claríssim fabulador Ysop" (Barcelona, 1550)
------------------------------------------------

Ovis Canis et Lupus
Solent mendaces luere poenas malefici.
Calumniator ab ove cum peteret canis,
quem commendasse panem se contenderet,
lupus, citatus testis, non unum modo
deberi dixit, verum adfirmavit decem.
Ovis, damnata falso testimonio,
quod non debebat, solvit. Post paucos dies
bidens iacentem in fovea prospexit lupum.
‘Haec’ inquit ‘merces fraudis a superis datur.’
------------------------------------------------

Canis, Ovis, Lupus, Milvus et Accipiter
Canis calumpniosus dixit ad Ouem : Debes mihi reddere panem, quem dederam mutuo. Contendebant autem. Ouis autem dicebat nunquam ab illo panem se accepisse. Cum ante iudicem uenissent, Canis dixisse fertur habere testes. Introductus Lupus ait : Scio panem Canis commodatum Oui. Introductus Miluus dixit : Me coram accepit. Accipiter introiens ait : Negas tu quod accepisti? Victa Ouis a tribus falsis testibus, artius exigitur; coacta uero extractam lanam suam uendidit, ut quod non acceperat redderet.
Qui seditiose innocentes laniant et opprimunt.

Font: Manuscrit d'Ademar de Chabannes

Morts de gana

Mai cap Gos fa caritat,
tot ho volen per a si,
no paren de consumir,
ja poden anar ben farts.

Passava un Gos llop pel riu
i al fons que hi veu una pell;
el Ca que es rasca el clatell,
què en farà d’aquell empriu.

Avisa a tots els companys
—els que enduren fam canina—
que s’ha trobat una mina;
i els porta cap als estanys.

La pell bé sembla de vaca,
la que més agrada a un Gos,
que tot el que porti grassa
no els hi és gens fastigós...
...............

------------------------------
XdF ©2011
------------------------------------------------------------

Canes familici
Stultum consilium non modo effectu caret,
Sed ad perniciem quoque mortalis devocat.

Corium depressum in fluvio viderunt canes.
Id ut comesse extractum possent facilius,
Aquam coepere bibere: sed rupti prius
Periere, quam quod petierant contingerent.

Font: Romulus de Nevelet
--------------------------------------------------------------------


Canes Famelici
Corium depressum in flumine viderunt Canes : quem (sic pro quod) ut extrahere celeriter potuiss[ent], aquam coeperunt lambere. Sic rupti pereunt quam quod petierant, contingere valuissent.
Qui consilio immaturo illud capere cupiunt, cum quid pertingere non possent.

Font: Léopold Hervieux, del manuscrit d'Adémar de Chabannes

Estufat

Per un prompte d’avidesa
un Passerell va plegar
de les deixalles del terra
i a la cua es va encastar,
semblant penjolls d’una bleva,
les reials plomes de seda
de la muda d’un Faisà.

Tant presumptuós com barrut,
prossegueix amb sa comesa,
l’extravagant coquinesa
que en mala hora ha concebut.
Del nou llinatge cregut,
delusòria farisea
d’aspirant a devolut,
s’encamina a peus palpons
i es barreja en l'assemblea
pioca, díndia i de gran prea
de les tribus de Paons.
La vergonya en els talons,
encrestat com la puput,
remena tot el clafit
tant eixut com prim de lloms.
Fent veure que li han crescut
cua llarga d’esbandit
i a les ales rams i poms.
L’estol de Faisans no hi veuen

que sigui prou eixerit.

—Què es deu creure l’esblaït
exhibint les nostres ales?
—tan prompte que l’arremeten
sense raons ni paraules
curullant-lo de becades,
del brivó se’n desentenen—;
que se’n vagi a altres contrades
a veure a qui enlluerna,
que aquí no ens convé cap enze!

Atordit pel desgavell,
havent quedat malgirbat,
fuig d’entre ells el Passerell;
i estant del tot maltractat
torna amb qui li és parell.
Decandit i esplomitxat
es repensa i vol reprendre
amb sa estirp nova amistat.
I aquells dels qui es va desprendre
li pregunten —Com ha anat?,
has rebut tracte poc tendre…
no has pogut passar per gendre
i ara et vols quedar allotjat?
Vols dir que faràs bondat

i no ens tornaràs a ofendre?

El seu sí fa de mal vendre
i ell es queda a l’atzucac,
com si no ho acabes d’entendre
que l’espècie ha de defendre
com si fos un bé sagrat.

De nissaga n’hi ha sols una,
t’estigui o no estigui bé,
hi som constrets per natura:
Pàsser, Pardal o Capser.
De no fer causa comuna
per guanyar en més gran fortuna
o per massa capisser…
en voler estar a la tribuna,
...
....
...
Per veure el contingut complet demaneu a
     Xeremierdelfrancoli@gmail.com

o encomaneu el llibre a http://www.arolaeditors.com/
------------------------------
Xeremier del Francoí©2015
------------------------------------------------------------

Llibre Segon, Faula XV De la superba Gralla y dels indignats Pagos

Elevada en grandíssima elació y superbia la presumptuosa Gralla, se volgué decorar de les bellíssimes plomes dels Pagos. Y ornada de aquelles, menyspreant los altres ocells, se posá en la companya dels Pagos. Mas los Pagos, vehent que no era de la natural condició de aquells, llevant-li violentment les plomes, la deixaren casi morta. Per hont, vent-se la miserable Gralla en tal forma oprobriada, tornant a la sa natural companyia a la qual havía perpetrat moltes oprobrioses injuries, li dix una altra Gralla aquestes paraules: Si't fosses contentada del teu natural vestir, no't fora estada feta aquesta gravíssima injuria.
Increpa estretament aquesta faula les libidinoses dones, les quals, no contentant-se de la excelsa perfecció de la qual les ha dotades natura, se volen embellir ab innumerables artificis ornaments, dels quals los resulta escandalosa y oprobriosa infamia.

Font: "Libre del savi he claríssim fabulador Ysop" (Barcelona, 1550)




Graculus Superbus et Pavo
Ne gloriari libeat alienis bonis,
suoque potius habitu vitam degere,
Aesopus nobis hoc exemplum prodidit.
Tumens inani graculus superbia
pinnas, pavoni quae deciderant, sustulit,
seque exornavit. Deinde, contemnens suos
immiscet se ut pavonum formoso gregi
illi impudenti pinnas eripiunt avi,
fugantque rostris. Male mulcatus graculus
redire maerens coepit ad proprium genus,
a quo repulsus tristem sustinuit notam.
Tum quidam ex illis quos prius despexerat
'Contentus nostris si fuisses sedibus
et quod Natura dederat voluisses pati,
nec illam expertus esses contumeliam
nec hanc repulsam tua sentiret calamitas'.

Font: Loeb edition of Babrius and Phaedrus (1965), Ben Edwin Perry.
---------------------------------------------------------------------





GRACULUS INTER PAVONES
Tumens inani Gragulus (sic) superbia pennas Pauonum, quae deciderant, sustulit, seque exinde ornauit; contempnens suos miscuit se Pauonum formoso gregi. Illi imprudenti pennas eripiunt aui, effugantque miserum. Male multatus Gragulus rediit moerens ad proprium genus; a quo repulsus luctificam iterum sustinuit notam. Tunc quidam ex his, quem pridem desperxerat, ait : Contentus nostris si fuisses sedibus, et pati quod natura dederat uoluisses, nec illam expertus contumel[iam] fuisses, nec ad hanc repulsus peruenire potuisses miseriam.
Ne libeat gloriari quenquam bonis alienis, suis quin p[otius] uiuere malle.

Font: Léopold Hervieux, del manuscrit d'Adémar de Chabannes
--------------------------------------------------------------------




De graculo et pavone.
Graculus, invento picti pavonis amictu,
Se polit et socias ferre superbit aves.
Quem fore pavonem pavonis penna fatetur,
Pavonum generi non timet ire comes.
Pavo dolum sentit, falsi pavonis honorem
Increpat et domitam verbere nudat avem.
Nuda latet sociosque fugit minuique pudorem
Sic putat; hanc duro corripit ore comes:
"Ascensor nimius nimium ruit, aptus in imis
Est locus: hec levis est, illa ruina gravis
Qui plus posse putat sua quam natura ministrat,
Posse suum superans, se minus esse potest.
Si tibi nota satis nature meta fuisset,
Non vilis nec inops nec sine veste fores."
Cui sua non sapiunt, alieni sedulus auceps
Quod non est rapiens, desinit esse quod est.

Font: Sandro Boldrini; Uomini e bestie: Le favole dell Aesopus latinus. Argo, 1994 (Gualterus Anglicus)

El tenor que no va tenir

Dalt la punta de la rama i ben calçat,
d’una alzina del barranc de la Valltorta,
s’ha aclocat el senyor Corb amb el que porta,
que no és altra que un formatge eixamorat:
l’ha bitllat de bon matí, encara en fosca.

Ben a punt i disposat a fer la ingesta,
de la peça que sustenta amb boca forta,
els efluvis els ensuma una altra agresta:
va i li arriba un convidat també a la festa
que prepara al capdamunt el potentat.

Sent la plètora del Corb l’apoderat,
d’on la tret a la Guineu poc que l’importa,
que el què compta és de veure com s’empesca,
si no tota, una porció del que allí es mostra:
si s’envola tot serà malaguanyat.

La cornella no es disposa a fer la llesca,
ni un sol gest, que pel que és veu no hi és prou presta.
Mentre espera alguna senya del callat,
persevera i se la mira circumspecta...
una argúcia la Rabosa n’ha enfilat,
amb gran goig i des de baix li manifesta:
....................

............................

------------------------------
XdF ©2011
------------------------------------------------------------

LLIBRE PRIMER Faula XV — Del vanagloriós Corb y de la estuta Rabosa

Qui't lloa del que no tens, te vol enganyar.

Un famejant Corb, prenent un formatge d'una finestra, lo porta sobre un altissim arbre. Y essent vist de una astuta Rabosa, apetint lo formatge, comenta a lloar lo Corb ab paraules enganyoses, dihent-li en aquesta forma: « Oh bellissim ocell, excedint a tots en resplandent color y bellíssima forma, no es algú de tots los ocells qui a tu se acompare! Sois en una cosa te ha prejudicat natura, que si així com te ha donat tanta pulcritut bellea te hagués donat la veu clara, obteníes per cert entre tots ells la universal monarquía ». De les quals fletes y dissimulades llaors gloriejant-se vanament lo indiscret Corb, súbitament comenta a entonar lo seu acostumat cántich. Per hont, obrint la boca, prestament li caygué lo formatge, lo qual, ans de tocar en térra, fon en les mans de la enganyosa Rabosa. Y menjant-lo davant ell, li feu reportar condigne satisfacció de la súa ensensada vanagloria.
Denota aquesta faula que a nengún discret li deuen plaure vanaglorioses paraules, perqué de la vanagloria insurt gravíssima dolor y tristicia.

Font: "Libre del savi he claríssim fabulador Ysop" (Barcelona, 1550)






Vulpis et corvus
Qui se laudari gaudent verbis subdolis,
serae dant poenas turpi paenitentia.

Quum de fenestra corvus raptum caseum
comesse vellet, celsa residens arbore,
vulpes invidit, deinde sic coepit loqui:
'O qui tuarum, corve, pinnarum est nitor!
Quantum decoris corpore et vultu geris!
Si vocem haberes, nulla prior ales foret'.
At ille, dum etiam vocem vult ostendere,
lato ore emisit caseum; quem celeriter
dolosa vulpes avidis rapuit dentibus.
Tum demum ingemuit corvi deceptus stupor.

Hic re probatur, ingenium quantum valet,
Virtute et semper prsevalet sapientia.

Font: "FABLES OF PHAEDRUS ..." Editat per JOHN T. WHITE, 1887, Londres
--------------------------------------------------------------------





CORVUS ET VULPIS

Corvus cum de fenestra rapta[sse]t caseum, et comesse vellet, celsa resedit in arbore. Vulpis, hunc cum fuisset intuita, sic alloqui coepit : O quis tuarum, Corve, pennarum vigor est? Si vocem haberes latiorem, nulla avium prior adesset tibi. Ille, dum vult ostendere vocem latiorem, emisit caseum; quem celeriter dolosa Vulpis avide dentibus rapuit. Tunc demum Corvus ingemuit, quia dolo esset deceptus, ut ignarus.
Qui se laudari verbis subdolis gaudent, ferunt pennas (sic pro poenas) turpi poenitentia indiscretas

Font: Léopold Hervieux, del manuscrit d'Adémar de Chabannes
---------------------------------------------------------------------





DE CASEO ET CORVO

Contra vanam gloriam.
Sicut narrat Ysopus, \"Caseus in rostro Corvi pendebat ab alto\", et Vulpes, cupiens caseum comedere, dixit Coruo: Quam bene cantabat pater tuus! Vellem audire vocem tuam. Corvus aperuit os suum et cantavit, et sic caseus cecidit, et Vulpes eum comedit.
Sic plerique portant caseum, hoc est nutrimentum, unde anima debet vivere, scilicet pacienciam, graciam, caritatem. Sed venit Diabolus et excitat illos ad opus uane glorie, ut cantent, se ipsos commendent, fimbrias suas magnificent; et sic, quia gloriam mundi, non gloriam, que Dei est, querunt, pacienciam et omnes virtutes amittunt. Sic David, quia populum suum ad vanam gloriam muneravit, in magna parte amisit.

Font: Léopold Hervieux, "Les fabulistes latins depuis le siècle d'Auguste jusqu'à la fin du Moyen-Age", (del Manuscrit d'Odo de Cheriton)

Ignorància disculpada

Regirant el gall el terra
de sobte es troba una perla.
Se la mira i la remira;
no essent pas el que ell estima
no hi troba cap altre valor.

Enterrats sota l’arena,
busca cucs de nit i dia,
i amb els grans de mill somnia;
és tota la seva conhort,
rebutjant perles... i els grans d’or.

------------------------------
Anton Marco©2011
-----------------------------------------------------------

Faula I del Llibre Primer
del Gall y de la preciosa Margarita

Lo vigilant Gall, cercant ab que pogués satisfer a la sa intollerable fam, trobà una pedra preciosa en un impertinent lloch immunde. A la qual destina ab alta veu aquestes paraules : «Oh inestimable pedra! quí t'ha posat entre tanta turpitut y llegesa? Si algun sedejant avar te fos vengut a l'encontre, ab major jucunditat te rebera; que pera mi, mes me aprontara un minim gra de mill que tota la ta incomparable excellencia.» Descriu lo sapientissim Isop aquesta primera faula, contra'ls lectors de aquest scientífich llibre, los quals, no gustant de aquell la interior allegoría, no comprenen la estrema riquesa de una tan admirable y preciosa Margarita.

Llegir y no entendre és menyspreu.

Font: "Libre del savi he claríssim fabulador Ysop" (Barcelona, 1550)
---------------------------------------------

Pullus ad margaritam

In sterquilinio quidam pullus gallinatius dum quaereret escam, invenit margaritam in loco indigno iacentem, quam cum videret iacentem sic ait, O bona res, in stercore hic iaces! si te cupidus invenisset, cum quo gaudio rapuisset ac in pristinum decoris tui statum redisses! ego frustra te in hoc loco invenio iacentem, ubi potius mihi escam quaero, et nec ego tibi prosum, nec tu mihi. haec aesopus illis narrat, qui ipsum legunt et non intellegunt.

Font: Ben Edwin Perry; Babrius and Phaedrus; Loeb Classical Library (Harvard University Press, 1965)
----------------------------------------------------------------------

De gallo et gemma

Fabvla quam scripsit dictis hec prima decoris
Esopus est sapiens sophum uel mente sagacem
Illis qui spernunt, aliud uel munere dignum.
Ecce ferunt quondam nobis nunc dicta uetesta
Quod, querens auidis escam per stercora rostris,
Alliger auifere conspexit munera gemme.
Ast gallus patulo uilem cum gutture predam
Sorbebat; gemme commotus dixerat alme :
Quam cupidus quidam, si te flens corde uideret,
Inde citisque fimo digitis te tolleret imo!
Te limphis purgans reddet priscumque colorem;
Fuluida te ducet letus ceu gaza per euum;
Sed cenis linguam sistas ceu gloria fusca,
Quod ego nil tibi tuque mihi nil utile prestas.
Penniger insipiens ut spreuit regia dona,
Sic stolidi bruti contempnunt optima queque.

Font: Léopold Hervieux, extret del manuscrit Romulus de Nilant.
---------------------------------------------------------------------
De gallo et iaspide
Dum rigido fodit ore fimum, dum queritat escam,
Dum stupet inuenta iaspide gallus, ait:
"Res uili preciosa loco natique nitoris,
Hac in sorde iacens nil mihi messis habes.
Si tibi nunc esset qui debuit esse repertor,
Quem limus sepelit, uiueret arte nitor.
Nec tibi conuenio, nec tu mihi, nec tibi prosum,
Nec mihi tu prodes, plus amo cara minus."
Tu gallo stolidum, tu iaspide pulcra sophie
Dona notes. stolido nil sapit ista seges.

Font: Anonymus Neveleti.
---------------------------------------------------------------------
GALLUS AD MARGARITAM
Gallus escam in sterquilinio quaerens inuenit margaritam. Ait : Optima res, in sterquilinio iaces. Si te cupidus inuenisset, eum gaudio rapuisset, et in decorum tuum redires. Ego quaero escam; nec tu mihi [prodes], nec ego tibi.
Qui ad honorem pertingere ualuissent, si ingenium habuissent.

Font: Léopold Hervieux: "Les fabulistes latins depuis le siècle d'Auguste jusqu'à la. fin du Moyen-Age", del manuscrit d'Adémar de Chabannes
----------------------------------------------------------------------

Consells sense remei

Caminant a escorrentia
la fluvial aigua es bevia
un Gos a vores del Nil:
a glops torts, tal com venia,
com amb set d’anhel febril.
—No t’apuris, beu tranquil,
no t’inquietis —va i li dia
un Cocodril que el seguia
cautelós com un furtiu—.
—Tant de bo! Així ho faria,
però m’ha entrat l’espavil
només veure el teu estil
i la cua que et fa guia.
Recorrent la voravia
s’allunyava fent l’esquiu
mentre el rèptil resseguia
intentant ser persuasiu.
Persistent li repetia:
—És del tot indigestiu,
t’advindrà una malaltia...
...................

------------------------------
XdF ©2011
------------------------------------------------------------

Liber I. XXV. Canes et Corcodilli  Consilia qui dant prava cautis hominibus et perdunt operam et deridentur turpiter. Canes currentes bibere in Nilo flumine, a corcodillis ne rapiantur, traditum est. Igitur cum currens bibere coepisset canis, sic corcodillus 'Quamlibet lambe otio, noli vereri'. At ille 'Facerem mehercules, nisi esse scirem carnis te cupidum meae'.
Font: Ben Edwin Perry, Babrius and Phaedrus (Harvard College, 1965).
-----------------------------------------------------------------------


CANIS et CROCODILUS
Canes currendo bibunt ex Nilo flumine, ne rapiantur a Crocodillis. Rapidius igitur currens ex Nilo cum bibere coepisset Canis, dixit ei Crocodillus : Quod libet labio tuo, noli uereri. R[espondit] : Facerem quod dicis, nisi esse te scirem carnis meae cupidum.
Qui consilia aduersa sapientibus sumministrant, et non solum quod operantur perdunt, uerum ab eis turpiter deridentur.

Font: Léopold Hervieux (Ademar)
-----------------------------------------------------------------------