De la soca fins la cima
tant majestuosa és l'alzina
que l’àliga s’hi fa el niu,
el senglar tot l’any i viu
i en el seu fullatge abriga
tot ocell que fa xiu xiu.
Un hi té el cau a les soques
on hi troba per les vores
aglans tendres i cargols.
L'altre, conills i granotes,
hi albira des dels seus vols.
Cercant llebres i llimacs,
al gran arbre el gat mesquer
hi arriba un dia també.
El troba ple de bivacs,
li agrada, i també hi vol ser.
Tres famílies hi son ja
sobre l'alzina glanera,
el gat s'hi fa madriguera
sense poder ja triar.
Es posa en branca mitjana,
a l'aguait i cautelós,
i mirant de fer com fos
de ser ell el que allí mana.
Puja al niu de l'àliga
i els temors li encomana
de que l'alzina no els caiga
per culpa del porc senglar,
que els arrels hi remourà
si de furgar no hi para.
El de dalt ja està informat;
baixa a veure a l'ungulat
per a avisar del perill
que hi corren els mamellons;
que en el més petit resquill,
l'àliga i tots els agrons,
si li agafessin un fill,
en podrien fer saïm.
La truja no es mou més del cau,
l'àliga encara tremola,
l'almesquer que s'ho olora:
ja és l'amo d'aquell palau.
-----------------------------------------------
Del senglar i de l'àliga
és per fer el niu anhelada
l'alzina majestuosa.
La que hi ha a dalt de la coma
per tots dos ja està habitada.
Un hi te el cau a les soques
on hi troba per les vores
aglans tendres i cargols.
L'altre, conills i granotes,
hi albira des dels seus vols.
Cercant llebres i llimacs,
al gran arbre el gat mesquer
hi arriba un dia també.
El troba ple de bivacs,
li agrada, i també hi vol ser.
Tres famílies son a habitar
sobre l'alzina glanera.
El gat s'hi fa madriguera
sense poder ja triar.
Es posa en branca mitjana,
a l'aguait i cautelós,
i mirant de fer com fos
de ser ell el que allí mana.
Puja al niu de l'àliga
i els temors li encomana
de que l'alzina no els caiga
per culpa del porc senglar,
que els arrels hi remourà
si de furgar no hi para.
El de dalt ja està informat;
baixa a veure a l'ungulat
per a avisar del perill
que hi corren els mamellons;
que en el més petit resquill,
l'àliga i tots els agrons,
si li agafessin un fill,
en podrien fer saïm.
El de dalt ja està informat;
baixa a veure a l'ungulat
per a avisar del perill
que hi corren els mamellons;
que en el més petit resquill,
l'àliga i tots els agrons,
si li agafessin un fill,
en podrien fer saïm.
La truja no es mou més del cau,
l'àliga encara tremola,
l'almesquer que s'ho olora:
ja és l'amo d'aquell palau.
-----------------------------------------
Llibre II - IV. Aquila Feles et Aper
Aquila in sublimi quercu nidum fecerat;feles, cavernam nancta in media, pepererat;
sus nemoris cultrix fetum ad imam posuerat.
tum fortuitum feles contubernium
fraude et scelesta sic evertit malitia.
ad nidum scandit volucris: 'Pernicies' ait
tibi paratur, forsan et miserae mihi.
nam, fodere terram quod vides cotidie
aprum insidiosum, quercum vult evertere,
ut nostram in plano facile progeniem opprimat.
terrore offuso et perturbatis sensibus
derepit ad cubile saetosae suis;
'Magno' inquit 'in periclo sunt nati tui.
nam, simul exieris pastum cum tenero grege,
aquila est parata rapere porcellos tibi'.
hunc quoque timore postquam complevit locum,
dolosa tuto condidit sese cavo:
inde evagata noctu suspenso pede,
ubi esca sese explevit et prolem suam,
pavorem simulans prospicit toto die.
ruinam metuens aquila ramis desidet:
aper rapinam vitans non prodit foras.
quid multa? inedia sunt consumpti cum suis,
felisque catulis largam praebuerat dapem.
Quantum homo bilinguis saepe concinnet mali,
documentum habere hinc stulta credulitas potest.
