dimarts, 31 de gener del 2012

El mesquer mesquí


De la soca fins la cima
tant majestuosa és l'alzina
que l’àliga s’hi fa el niu,
el senglar tot l’any i viu
i en el seu fullatge abriga
tot ocell que fa xiu xiu.

Un hi té el cau a les soques
on hi troba per les vores
aglans tendres i cargols.
L'altre, conills i granotes,
hi albira des dels seus vols.

Cercant llebres i llimacs,
al gran arbre el gat mesquer
hi arriba un dia també.
El troba ple de bivacs,
li agrada, i també hi vol ser.

Tres famílies hi son ja
sobre l'alzina glanera,
el gat s'hi fa madriguera
sense poder ja triar.

Es posa en branca mitjana,
a l'aguait i cautelós,
i mirant de fer com fos
de ser ell el que allí mana.

Puja al niu de l'àliga
i els temors li encomana
de que l'alzina no els caiga
per culpa del porc senglar,
que els arrels hi remourà
si de furgar no hi para.

El de dalt ja està informat;
baixa a veure a l'ungulat
per a avisar del perill
que hi corren els mamellons;
que en el més petit resquill,
l'àliga i tots els agrons,
si li agafessin un fill,
en podrien fer saïm.

La truja no es mou més del cau,
l'àliga encara tremola,
l'almesquer que s'ho olora:
ja és l'amo d'aquell palau.


-----------------------------------------------
Del senglar i de l'àliga
és per fer el niu anhelada
l'alzina majestuosa.
La que hi ha a dalt de la coma
per tots dos ja està habitada.

Un hi te el cau a les soques
on hi troba per les vores
aglans tendres i cargols.
L'altre, conills i granotes,
hi albira des dels seus vols.

Cercant llebres i llimacs,
al gran arbre el gat mesquer
hi arriba un dia també.
El troba ple de bivacs,
li agrada, i també hi vol ser.

Tres famílies son a habitar
sobre l'alzina glanera.
El gat s'hi fa madriguera
sense poder ja triar.
Es posa en branca mitjana,
a l'aguait i cautelós,
i mirant de fer com fos
de ser ell el que allí mana.

Puja al niu de l'àliga
i els temors li encomana
de que l'alzina no els caiga
per culpa del porc senglar,
que els arrels hi remourà
si de furgar no hi para.

El de dalt ja està informat;
baixa a veure a l'ungulat
per a avisar del perill
que hi corren els mamellons;
que en el més petit resquill,
l'àliga i tots els agrons,
si li agafessin un fill,
en podrien fer saïm.

La truja no es mou més del cau,
l'àliga encara tremola,
l'almesquer que s'ho olora:
ja és l'amo d'aquell palau.

 -----------------------------------------
Llibre II - IV. Aquila Feles et Aper
Aquila in sublimi quercu nidum fecerat;
feles, cavernam nancta in media, pepererat;
sus nemoris cultrix fetum ad imam posuerat.
tum fortuitum feles contubernium
fraude et scelesta sic evertit malitia.
ad nidum scandit volucris: 'Pernicies' ait
tibi paratur, forsan et miserae mihi.
nam, fodere terram quod vides cotidie
aprum insidiosum, quercum vult evertere,
ut nostram in plano facile progeniem opprimat.
terrore offuso et perturbatis sensibus
derepit ad cubile saetosae suis;
'Magno' inquit 'in periclo sunt nati tui.
nam, simul exieris pastum cum tenero grege,
aquila est parata rapere porcellos tibi'.
hunc quoque timore postquam complevit locum,
dolosa tuto condidit sese cavo:
inde evagata noctu suspenso pede,
ubi esca sese explevit et prolem suam,
pavorem simulans prospicit toto die.
ruinam metuens aquila ramis desidet:
aper rapinam vitans non prodit foras.
quid multa? inedia sunt consumpti cum suis,
felisque catulis largam praebuerat dapem.
Quantum homo bilinguis saepe concinnet mali,
documentum habere hinc stulta credulitas potest.

dilluns, 30 de gener del 2012

Curta volada

Era un estiu de sequera, 
les fonts van parar de rajar.

Vols fer el favor de callar
que de nit he de treballar?

Insistia el Mussol a la Cigala,
que estava ben camuflada
i no parava de xerrar.

No siguis tant dormilega.
-li respongué des d'on era.

I tu no tant vagacera.

La diatriba no parava,
ni parava la xerrera.

Me'n vaig, doncs, a refrescar.

A on vas?  -preguntà tota assedegada.

Allà a on jo sé, hi ha un aigüerol,
que m'ho ha dit l'albellerol.

I va emprendre la volada.
L'insecte seguí al mussol,
de manera que l'escàndol
es va extingir en ple vol.




-----------------------------------------
Libre III - XVI. Cicada et Noctua 
Humanitati qui se non accommodat plerumque poenas oppetit superbiae. Cicada acerbum noctuae conuicium faciebat, solitae uictum in tenebris quaerere cauoque ramo capere somnum interdiu. Rogata est ut taceret. Multo ualidius clamare occepit. Rursus admota prece accensa magis est. Noctua, ut uidit sibi nullum esse auxilium et uerba contemni sua, hac est adgressa garrulam fallacia: "Dormire quia me non sinunt cantus tui, sonare citharam quos putes Apollinis, potare est animus nectar, quod Pallas mihi nuper donauit; si non fastidis, ueni; una bibamus." Illa, quae arebat siti, simul gaudebat uocem laudari suam, cupide aduolauit. Noctua, obsepto cauo, trepidantem consectata est et leto dedit. Sic, uiua quod negarat, tribuit mortua.

diumenge, 29 de gener del 2012

Estiueig


Mai no ho cantin els anals
des dels temps immemorials
que es guarden gran amistat
la Cigala i la Formiga,
que al Cucut i el seu trasbals
ambdues tenen mania.
Un cop l’hivern acabat,
ja lluny de les saturnals,
es troben pels caminals
per a fer-se companyia.
I amb nova harmonia sana
comencen la temporada
sense agobi ni fatiga:
l’una enfila la filera
de treballar i no parar,
l’altra puja a l’olivera
i comença a salmodiar
amb efusiva delera.
Ni per xafogor ni estuba,..
...
Per veure el contingut complet demaneu a
Xeremierdelfrancoli@gmail.com
o encomaneu el llibre a http://www.arolaeditors.com

-------------------------------
Anton Marco ©2012
-----------------------------------------------------------

. — De la Formiga y de la Cigala

En lo temps de 1'ivern, la Formiga se estava al sol y treya lo blat que en lo estiu lí havía aplegat; la Cigala, aplegant a ella ab fam, pregávali que li donas un poch de aquell forment, per que no morís. A la qual dix la Formiga: « Amiga, qué feres en lo estiu? » Respongué la Cigala : « No hagí espay pera collir lo gra, perqué anava per les montanyes cantant. » La Formiga, rihent-se d'ella y movent son blat en sa caseta, dix-li : « Si cantares en lo estiu, demana ara en lo ivern. »
Aquesta faula mostra al pereós que trevalle quan pot y ha temps, perqué aprés, fallint-li que menjar, no demane als altres, los quals ans se enugen d'ell que no li daríen res.
---------------------------------------------------------


FORMICA ET CICADA 
Hiemis tempore Formica ex cauerna frumentum trahens siccabat, quod aestate colligens collocauerat. Esuriens autem Cicada rogabat eam ut aliquid sibi daret. Cui Formica : Quid agebas in aestate? At illa : Quia mihi uacabat, [per] s[e]pes oberrabam cantando. Ridens Formica et frumentum includens ait : Si aestate cantasti, hieme salta.
Pigro, ut tempore certo laboret; nedum manus habuerit, dum petierit, non accipiet.

Font: Ademar de Chabannes
________________________________________

De cicada et formica

Quisquis torpentem passus transisse iuventam,
Nec timuit vitae providus ante mala,
Collectus senio, postquam gravis adfuit aetas,
Heu frustra alterius saepe rogabit opem.
Solibus ereptos hiemi formica labores
Distulit, et brevibus condidit ante cavis.
Verum ubi candentes suscepit terra pruinas
Arvaque sub rigido delituere gelu,
Pigra nimis tantos non aequans corpore nimbos,
In propriis laribus humida grana legit.
Decolor hanc precibus supplex alimenta rogabat,
Quae quondam querulo ruperat arva sono:
Se quoque, maturas cum tunderet area messes,
Cantibus aestivos explicuisse dies.
Parvula tunc ridens sic est affata cicadam;
Nam vitam pariter continuare solent:
Mi quoniam summo substantia parta labore est,
Frigoribus mediis ocia longa traho.
At tibi saltandi nunc ultima tempora restant,
Cantibus est quoniam vita peracta prior

Font:  Léopold Hervieux - Avianus Flavius.

divendres, 27 de gener del 2012

L'or del tresor

Furgant en terra sagrada
un gran Gos desenterrava
els ossos d’un general
i entre les restes trobava
preciosos objectes d’or.
Va agafar tot el que val
escarnint tot el valor
de la fosa sepulcral.
Maleït pel sacrilegi
d’aquella profanació,
d’entre els déus el més egregi
dels ídols del Panteó
proferí en sortilegi
la seva maledicció.
Com pagar el deute moral?
Dubtà entre el captiveri
o en pena més capital:
a l’ànsia de posseir,
més del que es té i del que cal,..
...................

-------------------------------
XdF ©2012
-----------------------------------------------------------

 
Llibre I - XXVII. Canis et Thesaurus et Vulturius
Haec res avaris esse conveniens potest,
et qui, humiles nati, dici locupletes student.
Humana effodiens ossa thesaurum canis
invenit, et, violarat quia Manes deos,
iniecta est illi divitiarum cupiditas,
Pœnas ut sanctae religioni penderet.
Itaque, aurum dum custodit oblitus cibi,
fame est consumptus. Quem stans vulturius super
fertur locutus 'O canis, merito iaces,
qui concupisti subito regales opes,
trivio conceptus, educatus stercore'.

Font: Ben Perry, Babrius and Phaedrus (Loeb)
--------------------------------------------
Canis et Vultur
Canis et Vultur humana effodientes ossa. Canis thesaurum inuenit et uiolatus (sic pro uiolauit)
mane(n)s; iniecta est illi diuitiarum cupiditas, per quas sacrilegii lueret poenas. Aurum dum
custodit, oblitus ciborum copia[m], fame est consumptus. Cui adstans Vultur ait : O Canis, merito
luis, quia concupisti regales opes, triuio contentus et in stercoribus educatus. Quid tibi profuit
has inuenire diuitias?
Avaris, qui ante exhausti perire possunt quam cupiditatis rabie satiarentur.

Font: Ademar de Chabannes.

dijous, 26 de gener del 2012

Bufet fred

Entren d’on surten burles i processons,
redimint la culpa i pena a genollons.
Elegant la Cigonya es passejava
per davant del palau de la Rabosa.
Des de l’atri l’amfitriona escodrinyava
no tenint en el seu cap cap altra cosa.
Una idea li ha vingut a la enginyosa,
amb delit li gesticula a la d’enfora:
—Vindries a sopar per la vigília,
que et farem una escudella deliciosa?
Emplaçada amb cortesia s’hi convida,
responent a qui ho demana gentilment,
distingida, refinada i decorosa:
—A la cita arribaré ben amatent.
Els mantells ja disposats a l’endemà
pel convit del previngut que s’hi escau
són de fil amb fins brodats ben fets a mà,
l’invitat no podrà dir que no li plau.
Quan arriba boca oberta queda l’au:
presentat a la punta de la taula,
distraient la Guineu la seva maula,
un plat únic flairejant l’està esperant.
A la plàtera emmarbrada hi vessa el brou,
que la Guilla en un no res va repassant.
La Cigonya per sa part sols pot picar
en el líquid, el més sòlid, clares d’ou.
L’amfitriona al seu costat va rellepant
els dos plats que l’acompleixen a ella sol.
Escurats, li queda temps de preguntar:
—Què tal, no t’ha agradat, o és que ja en tens prou?
La Cigonya, rematant les afusions,
en ridícul ella sola empren el vol...
.....................
......
-------------------------------
XdF ©2012 
-----------------------------------------------------------
LLIBRE SEGÓN
Faula .XIII.De la astuta Rabosa y de la Cegonya
-Si'l burlador será burlat, sufra de bon grat.-

Convidant un jorn la astuta Rabosa a la cavillosa Cegonya, li posa la vianda en un plat. Per hont, no podent menjar de aquella la burlada Cegonya, sen torna ab espantable fam a la súa posada. Seguí-s dins poch temps que, vent-se enganyada la Cegonya, convida la Rabosa. Y posant la vianda dins un estret veixell de vidre, en lo qual no pogués posar lo cap la Rabosa, comentaren a menjar ab alegría. Mes no podent posar lo cap la Rabosa dins aquell estret veixell, li dix la Cegonya aqüestes paraules : « Amiga, no t'enuges si rebs una burla per altra, que aquesta es consemblant vianda a la túa. »
Refereix aquesta faula, que lo qui vol oprobriar algú déu tollerar ab paciencia si aquell així
mateix lo burla y oprobría.


Font: "Libre del savi he claríssim fabulador Ysop" (Barcelona, 1550) 
 ----------------------------------------------------------
Vulpis et Ciconia
Vulpis ad coenam prior inuitauit Ciconiam, et posuit illi in scutella sorbitiunculam; et satiari non potuit. Esuriens et uerecunda abiit Ciconia. Post paucos dies rogat Ciconia Vulpem, ut ueniret ad coenam. Ciconia in lagena posuit cibos, et prior sumere coepit; deinde hortatur Vulpem. Vulpis sensit iniuriam. Et ait ei Ciconia : Dum bona dedisti, accipe : si dedignaris, ignosce.
Nullum deridere alium, et qui uerbis se deludent, ita uere fatigantur iniuria.

Font: Ademar de Chabannes

dimecres, 25 de gener del 2012

Qui poc t'atany, poc te plany

L’esveltesa d’un Visó
i l’astúcia de la Guilla,
la juguesca d’un Guissó,
tan escorredissa i fina...
com un Ratolí té el cap
la Mostela salvatgina.

No pot moure compassió
quan ja davant d’un jutjat,
agafada la molt guina
i tancada en el gabió,
se’n demana guillotina...
...............
......
------------------------------- 
XdF ©2011 
-----------------------------------------------------------

Llibre Segón
Faula .XIX. De la astuta Mustela y del Caçador 

Essent presa per un Caçador una astuta Mustela, vehent que no podía acampar de les mans de aquell, li dix en aquesta forma : « Jo't demán de senyalada mercé que'm llibertes, puix te delliurí de les importunes rates que't vexaven dins la túa posada. « A la qual respós lo discret Cacador : « Si tu haguesses exercit aqueix acte per servirme a mi, jo't llibertaría ; mas tot redundava en 
utilitat túa. »
Amonesta aquesta faula, que en les operacions no sols se déu considerar la persona qui les exerceix, mas lo intent y fí de tal obra.

Font: "Libre del savi he claríssim fabulador Ysop" (Barcelona, 1550) 
 ----------------------------------------------------------
 XXII. Mustela et Homo 

Mustela ab homine prensa, cum instantem necem
effugere vellet, 'Parce, quaeso', inquit 'mihi,
quae tibi molestis muribus purgo domum'.
Respondit ille 'Faceres si causa mea,
gratum esset et dedissem veniam supplici.
Nunc quia laboras ut fruaris reliquiis,
quas sunt rosuri, simul et ipsos devores,
noli imputare vanum beneficium mihi'.
Atque ita locutus improbam leto dedit.
Hoc in se dictum debent illi agnoscere,
quorum privata servit utilitas sibi,
et meritum inane iactant imprudentibus.

Font: Ben Perry, Babrius and Phaedrus (Loeb)
--------------------------------------

 De Rustico et Mustela.

Preda viri, predo murum mustela precatur: 
"Da veniam, debes parcere, parce mihi. 
Quod caret hoste domus, quod abest a sorde, fatetur 
Esse meum, pro me te rogat, ergo fave. 
Servitio me redde tuo, mihi redde laboris 
Premia, pro dono sit mea vita mihi." 
Ille refert: "Operum debetur gratia menti, 
Non operi: gratum mens bona reddit opus. 
Nemo, licet prosit, nisi vult prodesse, meretur: 
Nam prodesse potest hostis obesse putans. 
Cum mihi prodesses, mihi non prodesse volebas: 
Hostibus ipsa meis et meus hostis eras; 
Non mihi, monstra necans, sed eras tibi provida soli; 
Sic panem poteras rodere sola meum. 
Pane meo pinguis, mihi da pinguedinis usum: 
Damnis penso necem; digna perire peri." 
Nil honorat factum nisi facti sola voluntas: 
Non operis fructum, sed noto mentis opus. 

Font: "Uomini e bestie: le favole dell Aesopus latinus" (Argo, 1994) Sandro Boldrini.

Pacte contra Natura

Estols de Coloms al vent
fabriquen grans giravolts,
hi aletegen audaçment
reprenent els seus envols.
Sens torbament van i venen,
sols a l’aire se sostenen
sense més preocupació,
sempre i quan hi siguin sols.
No piula el Colom quan vola
sinó quan del tot reposa,
que han de fer sempre atenció,
quan no a l’Àguila horrorosa,
als Milans, que me’ls esperen,
als Falcons que’ls esparveren
sinó al Gavilà traïdor.
Havent-s’ho pensat millor,
el Milà, de tant volar,
de rodar i fer el ballarí
per a aconseguir el menjar
amb les eines de bel·luí,
un dia se’n va cansar
i un pacte va proposar
a l’encontre del destí.
Als Coloms va convenir
que aleshores i endavant
podrien d’ell refiar.
Cap atac faria més
quan anessin planejant.
No els tornaria a ferir
i així fugir no els calgués.
Que no els calia patir,
ja podien reposar.

—Mai del tot has volgut dir?
—un Colom va dir sorprès—
Què en faràs, doncs, de les arpes
quan te’n revinguin les ganes?...
..................

 ------------------------------
XdF ©2011
-----------------------------------------------------------
LLIBRE SEGÓN
Faula .II. — Dels temerosos Coloms, del velocissim Milá y del crudelissim Falcó
Espantant-se los simples Coloms del velocissim Milá, prengueren per protector, per defendres de aquell, al ferocissim Falcó. Mas començant-los a devorar lo Falcó, fengint que ho feya per castigar los qui delinquíen, dix un antich Colom a tots los altres : « Mes fácils eren de comportar los oprobriosos danys del Milá, que los de un tal inich defensor que'ns destrueix y devora. »
Exhorta aquesta faula, que l'home déu obrar los seus actes ab prudencia, mirant lo succehiment de aquells; que millor es sofrir una poca de pena, que per rembre aquella caure en altra mes gravíssima.

Font: "Libre del savi he claríssim fabulador Ysop" (Barcelona, 1550)
--------------------------------




COLUMBAE ET MILVUS
Columbae cum semper fugerent, et celeritate pennarum mutassent necem, consilio raptor uertit fallaciam, et genus incertum decepit h[oc] m[odo] : Cur sollicitum non eligitis unum, qui uos defendat? Cur me non eligitis pacto foederis regem, ut uos ab omnibus praestem iniuriis? At illae credentes tradunt se Miluo. Qui regnum adeptus coepit uesci singulas et (ad) imperium saeuis unguibus exercere. Una ex reliquis : Sic merito agitur, qui (sic) nostrum spiritum tali credidimus inimico. Qui se committit tutandum homini, auxilium cum quaerit, exitium inuenit.

Font: Text d'Ademar de Chabannes
-----------------------------------------------------------------------




Milvus et Columbae
Qui se committit homini tutandum improbo,
auxilia dum requirit, exitium invenit.
Columbae saepe cum fugissent milvum,
et celeritate pinnae vitassent necem,
consilium raptor vertit ad fallaciam,
et genus inerme tali decepit dolo:
'Quare sollicitum potius aevum ducitis
quam regem me creatis icto foedere,
qui vos ab omni tutas praestem iniuria?'
Illae credentes tradunt sese milvo.
Qui regnum adeptus coepit vesci singulas,
et exercere imperium saevis unguibus.
Tunc de reliquis una 'Merito plectimur,
huic spiritum praedoni quae commisimus.

Font: "Les fabulistes latins depuis le siècle d'Auguste jusqu'à la fin du moyen age"
 ---------------------------------------------------------------------