diumenge, 3 de gener de 2016

Altra fortuna

Cara a una lluna d’armari,
un home aparentant savi
a ell tot sol es preguntava
com, sent de tots el més llest,
l’home de raça humana,
a igualar mai no arribava
els reptes amb les demés
espècies, quan comparava.
Quedava fort indigest
evidenciant el desvari;
del ser humà que es tractés,
ni encara que fos un ari,
contrastant qualque ferest
sense saber abecedari,
com rival, sempre el guanyava.
Com lacai de feudatari,
el dret de força els distava,
com el revers és contrari.
S’hi posés com si posés,
a les bones o a través,
si competien com cal,
en tot el món animal
n’hi ha un, sempre, que fa més.
Com de fet és ben palès:
cap home corrent atrapa
a una Llebre quan s’escapa,
ni anant dalt d’un Cavall
que li trenqui el fil del quest,
ni arrancant a costa avall
aconseguia el succés.
Per impetuós i prest,
a un Brau no pot emular
amb la força de tossar.
Ni tampoc hom sap volar,
per més eriçat i cresp,...
..............
........................
Per veure el contingut complet demaneu a



  

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada