Prec inclement

Encongit i cloc i piu
un Milà encara jove,
tan o més gros que un cove,
s’havia de quedar al niu,
de malalt, que no per ganes.
Jaient postrat d’aflictiu
i sens bellugar les ales
a sa mare interpel·lava
que pregué als dés del cel.
Mancat d’esma, decaigut,
malatis i desvalgut,
en les seves acaballes...
amb vehemècia encomanava
poder fer com sos confrares,
enlairar-se qual estel
com quan tenia salut:
no planyia a un altre anhel.
La mare de l’arpellut,
que se’n cuidava amb recel
i que des que era menut,
posant-hi tot el seu zel,
diligècia i promptitud,
l’instruï a capturar
al minució detall,
i amb alacritat matar,
sent a la casta fidel,
a lacerar amb esgarrall
amb fúia i sense desmai,...
...

Per veure el contingut complet demaneu a
Xeremierdelfrancoli@gmail.com 

o encomaneu el llibre a http://www.arolaeditors.com/

------------------------------------------------------------------

Miluus Aegrotans

Multos cum menses aegrotasset Miluus,
nec iam videret esse vitae spem suae;
matrem rogabat, sancta circumiret loca,
Et pro salute vota faceret maxima.
Faciam, inquit, fili, sed, opem ne non impetrem,
Vehementer vereor. Tu, qui, delubra omnia
vastando, cuncta polluisti altaria,
Sacrificiis nullis parcens, nunc quid vis rogem?