Tot d'un plegat

Si bé tenia eloqüència,
amb confusa cridadissa,
feia tot sol un escàndol.
Repetia bramadissa,
que emmenava fins l’amència,
amb el comport d’un bàmbol.
Convertia l’onomància
i les qüestions més ignotes
en un discurs d’importància
que enfurismava als patriotes.
Ajuntant la irrellevància,
arguments i cordabotes,
que apinyava amb qualque mància,
i agitant fins l’aberrància
defeccions i faltes totes...
pel seu cúmul de jactància
provocava grans riotes.
Desbaratat de bagols,
quasi ningú l’entenia,
i en parlar d’algaravia,..
...

Liber IV - XXIV. Mons Parturiens

Mons parturibat, gemitus immanes ciens,
eratque in terris maxima expectatio.
At ille murem peperit. Hoc scriptum est tibi,
qui, magna cum minaris, extricas nihil.

Del puny estret

Al terra com qui s’enterra,
diligent i feinerosa,
excavava la Rabosa
un forat per fer-s’hi el cau.
Així com la sorra esquerpa
d’aquell clot avança i rau,
va a parar en una caverna
d’un Dragó que s’hi escau.
En el fons d’aquella cova,
per la seva gran sorpresa,
resulta que s’hi revela
que s’hi guarda un gran tresor.
Quan la Guineu va i el troba
del Drac treu tot son ardor;
amb mal esguard s’hi oposa,
i s’hi enfronta amb gran remor.
—No t’apuris amic meu,
per mi això no té valor.
I ara tampoc te m’enfadis
si et pregunto de tot cor:...
...

Liber IV - XXI. Vulpis et Draco

Vulpes cubile fodiens dum terram eruit
agitque pluris altius cuniculos,
peruenit ad draconis speluncam ultimam,
custodiebat qui thesauros abditos.
Hunc simul aspexit: "Oro ut inprudentiae
des primum ueniam; deinde si pulchre uides
quam non conueniens aurum sit uitae meae,
respondeas clementer: quem fructum capis
hoc ex labore, quodue tantum est praemium
ut careas somno et aeuum in tenebris exigas?"
"Nullum" inquit ille, "uerum hoc ab summo mihi
Ioue adtributum est." "Ergo nec sumis tibi
nec ulli donas quidquam?" "Sic Fatis placet."
"Nolo irascaris, libere si dixero:
dis est iratis natus qui est similis tibi."
Abiturus illuc quo priores abierunt,
quid mente caeca miserum torques spiritum?
Tibi dico, auare, gaudium heredis tui,
qui ture superos, ipsum te fraudas cibo,
qui tristis audis musicum citharae sonum,
quem tibiarum macerat iucunditas,
obsoniorum pretia cui gemitum exprimunt,
qui dum quadrantes aggeras patrimonio
caelum fatigas sordido periurio,
qui circumcidis omnem inpensam funeris,
Libitina ne quid de tuo faciat lucri.

Leri-leri

Poca mandra i poca nyerra:
el pagès millor a la terra
i el militar a la guerra.
Això tenia ben clar
quan fent farratge dels mills
amb la dalla de segar
lluny estava de perills,
zitzània no vol sembrar.
Al seu mas, doncs, va arribar
una Llebre fugitiva
que un Caçador perseguia
amb les ganes d’encalçar.
Als ulls d’aquell masover,
quan la bèstia allí va ser,
cansada i dubitativa,
al bardissar s’amagà.
—No em delatis —va xistar
amb la veu caritativa—.
—Com t’hauria d’acusar,
sent una bèstia tan bona,
i t’hauria de lliurar
a qui només perdigona?
Arriba el de l’escopeta.
Esfereït, sens saludar,
per sa presa s’interessa
i ho pregunta al que allí està.
Com que ja ho havia promès,
de la boca no diu res
i senyala amb la mà dreta...
...

Appendix XXVIII. Lepus et bubulcus

Multos uerbis blandos esse, pectore infideles
Cum uenatorem celeri pede fugeret lepus
et a bubulco uisus ueprem inreperet:
"Per te oro superos perque spes omnes tuas,
ne me indices, bubulce; nihil umquam mali
huic agro feci." Et rusticus: "Ne timueris;
late securus." Iamque uenator sequens:
"Quaeso, bubulce, numquid huc uenit lepus?"
"Venit, sed abiit hac ad laeuam," et dexteram
demonstrat nutu partem. Venator citus
non intellexit seque e conspectu abstulit.
Tunc sic bubulcus: "Ecquid est gratum tibi,
quod te celaui?" "Linguae prorsus non nego
habere atque agere maximas me gratias;
uerum oculis ut priueris opto perfidis."

Testament

Les tres Filles d’un Patrici
a qui sobrava de tot
a son pare demanaren
que les deixes arreglades
amb cadascuna el seu dot.
De les tres una té ofici,
les altres són cap de brot:
a les eines no s’atansen,
que estan ben acostumades
a no donar ni un mal cop.
Ni primerenc ni novici,
no troben pas fadrinot,
però totes es preparen
a embolicar les mortalles
i aviat ficar-lo al clot.
Així com l’home envellia
va escriure en un llegat
que a una d’elles cediria
oripells i plata fina,
espills, la seda i el gat...
...

Liber IV - V. Testamentum

Plus esse in uno saepe quam in turba boni

narratione posteris tradam breui.

Quidam decedens tres reliquit filias,

unam formosam et oculis uenantem uiros,

at alteram lanificam et frugi rusticam,

deuotam uino tertiam et turpissimam.

Harum autem matrem fecit heredem senex

sub condicione, totam ut fortunam tribus

aequaliter distribuat, sed tali modo:

"Ni data possideant aut fruantur"; tum "simul

habere res desierint quas acceperint,

centena matri conferant sestertia."

Athenas rumor implet, mater sedula

iuris peritos consulit; nemo expedit

quo pacto ni possideant quod fuerit datum,

fructumue capiant; deinde quae tulerint nihil

quanam ratione conferant pecuniam.

Postquam consumpta est temporis longi mora,

nec testamenti potuit sensus colligi,

fidem aduocauit iure neglecto parens.

Seponit moechae uestem, mundum muliebrem,

lauationem argenteam, eunuchos glabros;

lanificae agellos, pecora, uillam, operarios,

boues, iumenta et instrumentum rusticum;

potrici plenam antiquis apothecam cadis,

domum politam et delicatos hortulos.

Sic destinata dare cum uellet singulis

et adprobaret populus, qui illas nouerat,

Aesopus media subito in turba constitit:

"O si maneret condito sensus patri,

quam grauiter ferret quod uoluntatem suam

interpretari non potuissent Attici!"

Rogatus deinde soluit errorem omnium:

"Domum et ornamenta cum uenustis hortulis

et uina uetera date lanificae rusticae;

uestem, uniones, pedisequos et cetera

illi adsignate uitam quae luxu trahit;

agros et uillam et pecora cum pastoribus

donate moechae. Nulla poterit perpeti

ut moribus quid teneat alienum suis.

Deformis cultum uendet ut uinum paret;

agros abiciet moecha ut ornatum paret;

at illa gaudens pecore et lanae dedita

quacumque summa tradet luxuriam domus.

Sic nulla possidebit quod fuerit datum,

et dictam matri conferent pecuniam

ex pretio rerum quas uendiderint singulae."

Ita quod multorum fugit inprudentiam

unius hominis repperit sollertia.  

Acompliment

Dilemes en convenir,
melangies, xafogors,
cortesies i favors,
són males de dirimir
quan s’ha d’escollir entre dos.

No es pot servir a dos senyors
no cridant a mals majors:
a un o a l’altre has de fallir.
Quan es tracta de senyores,
si vols arribar a complir,
ja em diràs com ho millores
per sortir-ne ben lliurat,
que raons d’ambigüitat
son molt males assessores
per guanyar en felicitat
en matèries ardoroses...
...
...
Per veure el contingut complet demaneu a
Xeremierdelfrancoli@gmail.com
o encomaneu el llibre a http://www.arolaeditors.com

Appendix XXVII. Socrates et seruus nequam 

Nullum maledictum esse grauius conscientia

Cum seruus nequam Socrati male diceret,

uxorem domini qui corrupisset sui,

idque ille sciret notum circumstantibus,

"Places tibi" inquit "quia cui non debes places;

sed non impune, quia cui debes non places."

Musaranyàquia

Entre les més grans batalles
que hauran passat als anals,
la de Mosteles i Rates
deu ser de les principals.
Representen els murals
de les grans mansions romanes,
en pintures colossals,
èpiques sobrehumanes:
Dues forces vertebrals
col·lidides i enfrontades
que en moviments desiguals
s’oposen força abrivades.
En una de les mirandes
sostenen en cadirals
les garrepes granducals
presidint les afolcades.
Les múrides que les manen
porten al cap les senyals
de punxants protuberàncies
com a tricornis triomfals.
Els comandants oficials
que les testes engalanen
no es mouen dels cadafals
decretant les ordenances.
Sent les Mosteles més llargues,
quan ensenyen els queixals,
de res serveixen les banyes
ni crestes artificials...
...

Liber  IV - VI. Pugna Murium et Mustelarum 

Cum uicti mures mustelarum exercitu

(historia, quot sunt, in tabernis pingitur)

fugerent et artos circum trepidarent cauos,

aegre recepti, tamen euaserunt necem:

duces eorum, qui capitibus cornua

suis ligarant ut conspicuum in proelio

haberent signum quod sequerentur milites,

haesere in portis suntque capti ab hostibus;

quos immolatos uictor auidis dentibus

capacis alui mersit tartareo specu.

Quemcumque populum tristis euentus premit,

periclitatur magnitudo principium,

minuta plebes facili praesidio latet.

Inconcús

Passejant anaven dos
pel fortuït cas de fer un vol,
sens recelar de cap dany
ni sentiment sospitós.
En un estret viarany
d’un costerut corriol,
tot d’un cop, es troba sol
al davant d’un lladregot.
Ha caigut en el bertrol;
on serà qui era Company?...
...

Liber V - II. Duo Milites et Latro

Duo cum incidissent in latronem milites,

unus profugit, alter autem restitit

et uindicauit sese forti dextera.

Latrone excusso timidus accurrit comes

stringitque gladium, dein reiecta paenula

"Cedo" inquit "illum; iam curabo sentiat

quos attemptarit." Tunc qui depugnauerat:

"Vellem istis uerbis saltem adiuuisses modo;

constantior fuissem uera existimans.

Nunc conde ferrum et linguam pariter futilem.

Vt possis alios ignorantes fallere,

ego, qui sum expertus quantis fugias uiribus,

scio quam uirtuti non sit credendum tuae." 

Illi adsignari debet haec narratio,

qui re secunda fortis est, dubia fugax.