Pel camp trotava el cavall,
de l'esforç no es fatigava.
Quan volia galopava,
lliure n'era de on anava
a ventar el llarg plomissall
de la sa cua poblada.
Un dia es treia la set
en una llacuna aïllada.
Quan ja se l'havia tret
un senglar s'hi presentava
a fer-hi també abeurada.
Havent-se el porc assaciat
per l'aiguamoll que es rebolca,
refregant-s'hi, volta i volta,
de les anques fins al cap.
—Però que fas insensat,
que l'aigua hi enterboleixes?
—Que no ja t'has abeurat?
No sé pas de què te'm queixes?
—Mira que ets inoportú.
Tant bell que n'era paratge
i tant sa el seu beuratge
fins que no has arribat tu;
que de res et saps estar,
demà això serà un fangar.
La baralla s'avançava
i els crits es feien més alts,
d'ofenses passen a assalts.
Un que li vol dentellada,
i amb l'amenaça encetada,
l'altre a coces defensava.
Creien-se el cavall amb raó
es va buscar un aliat.
En trobà un d'animat,
no és altre que un caçador.
L'home de l'art i manya
aviat s'hi va acordar,
és dels que té poca entranya.
D'un tris tras pujà a cavall
i sabent ben cavalcar
amb dos trets al porc matà.
El cavall amb alegria
tant aviat que va i renilla:
—Fet ! Au, doncs, ja pots baixar.
—No te'n vagis tant de pressa,
que la història aquí no cessa,
ara em d'anar a l'estable.
Qui s'havia d'anar a creure
que d'aquell breu i lleu greuge
no trobant bon arbitratge
s'acabés en esclavatge.
------------------------------
Anton Marco ©2012
-----------------------------------------------------------
-Liber IV. IV. Equus et Aper
Equus sedare solitus quo fuerat sitim,
dum sese aper uolutat turbauit uadum.
Hinc orta lis est. Sonipes, iratus fero,
auxilium petiit hominis; quem dorso leuans
rediit ad hostem laetus. Hunc telis eques
postquam interfecit, sic locutus traditur:
"Laetor tulisse auxilium me precibus tuis;
nam praedam cepi et didici quam sis utilis."
Atque ita coegit frenos inuitum pati.
Tum maestus ille: "Paruae uindictam rei
dum quaero demens, seruitutem repperi."
Haec iracundos admonebit fabula
inpune potius laedi quam dedi alteri.
